La Unesco qualifica el nivell de destrucció del patrimoni sirià de catastròfic

ParísLa Unesco ha qualificat de "catastròfic" el nivell a què ha arribat la destrucció del patrimoni cultural a Síria a causa del conflicte en aquest país. Segons l'organisme, en aquest país hi ha alguns dels béns "més preuats de la cultura islàmica i cristiana". "És vital fer una acció concertada i coherent entre tots els membres", ha indicat aquest dijous en conferència de premsa la directora general de l'organisme, Irina Bokova, i ha anunciat que està en marxa un pla d'acció que espera que serveixi per definir les zones prioritàries d'intervenció i les mesures d'emergència. Bokova és conscient que, en el marc de l'actual crisi humanitària, defensar el patrimoni pot semblar secundari", però ha deixat clar que no hi ha opció entre decantar-se per una cosa o per una altra , perquè "no hi ha cultura sense les persones, ni societat sense cultura".

La trobada, que ha estat precedida per una reunió d'experts, ha comptat amb la participació del mediador internacional per a Síria, Lakhdar Brahimi, que ha destacat que "pocs països han tingut un passat tan gloriós", i que la comunitat internacional ha de protegir tant la seva població com un patrimoni "que també és de tots". Mamun Abdulkarim, director general d'Antiguitats i Museus de Síria, ha detallat que Alep, Dura Europos, Mari i Daraa són alguns dels enclavaments més afectats i exposats a la destrucció i els pillatges.

El soc d'Alep va ser incendiat, el minaret de la mesquita d'Umayyad ha estat destruït, s'han robat estàtues del museu de Hama i prop de 30 obres d'art del de Maarrat. Hi ha jaciments arqueològics convertits en "camp de batalla", i l'excavació il·legal d'enclavaments com el d'Apamea fan que sigui un dels més delmats, diuen els experts.

Informació i prevenció per sobre de tot

"Parlem d'un patrimoni mil·lenari que és la clau de la cohesió d'una nació i de la seva capacitat per reconstruir-se", ha afegit la directora de la Unesco, que en un intent per recuperar algunes de les peces tretes del país ha sol·licitat la col·laboració d'ens com la Interpol o l'Organització Mundial de Duanes. L'organisme no apunta culpables. "No sabem qui ha fet què i on. De moment estem intentant informar i prevenir, perquè si comencem a fer acusacions, la situació no es pot gestionar", ha explicat avui el seu subdirector general de Cultura, Francesco Bandarin.

Però sí que s'ha denunciat que s'han trobat algunes de les peces robades en mercats de ciutats com Beirut, i s'apunta que els pillatges poden atribuir-se en alguns casos a xarxes criminals organitzades més que a actes espontanis i individuals. L'amenaça contra alguns enclavaments s'acreix davant l'absència d'institucions governamentals implicades, ha subratllat Abdulkarim, que en la seva crida avui davant els experts ha urgit de nou, com ja ho va fer a finals de juliol, que es combatin les excavacions il·legals i s'incrementi el control fronterer. "Afortunadament i malauradament, tenim experiència a l'Iraq, l'Afganistan i també a Mali, però la situació evoluciona i hem d'estar molt alerta, per respondre a aquests desafiaments", ha conclòs Bokova.