Cultura 14/11/2019

La UIB organitza unes Jornades d'estudi sobre Gabriel Alomar

A través de conferències i ponències, diferents estudiosos exploraran la vida política, artística i periodística d'un dels grans personatges de la cultura catalana del segle passat

E. N.
2 min
Gabriel Alomar

PalmaAmb el títol 'Gabriel Alomar (1873-1941), l'intel·lectual, el periodista i el polític', la UIB dedica, aquest dijous i divendres, unes jornades a estudiar i divulgar un dels personatges més rellevants de la cultura catalana del segle XX. El tret de sortida es dona aquest dijous horabaixa amb la conferència de Pere Gabriel 'Gabriel Alomar i la cruïlla del pensament liberal, nacionalista i socialista. Algunes referències europees'.

Seguidament hi haurà diverses ponències com la de Bernat Sureda ('El pensament pedagògic de Gabriel Alomar'); la d'Antoni Marimon ('Gabriel Alomar i el republicanisme mallorquí sota la Restauració') i la d'Arnau Company ('Gabriel Alomar durant la Segona República i la Guerra Civil'). Aquest divendres, la jornada prosseguirà amb més ponències que exploren la figura d'Alomar des de tots els seus vessants. Amb aquest objectiu, s'han preparat xerrades en què s'abordaran qüestions polítiques, com la relació d'Alomar amb el mallorquinisme polític, amb el laïcisme i amb els socialistes mallorquins.

També es tractarà la seva relació amb les arts i la literatura, amb ponències com les de Maria del Pilar Perea ('Gabriel Alomar i Antoni M. Alcover: una relació conflictiva') i Francesca Lladó ('Gabriel Alomar, les arts plàstiques i el patrimoni historicoartístic'), entre d'altres. La tasca periodística d'Alomar també hi té un espai. Per exemple, Sebastià Sansó parlarà de la seva presència a 'La Veu de Catalunya': Agnès Cerdà, de la relació amb 'L'Esquella de la Torratxa'; i Francesca Niell, de la participació de l'autor en 'La Campana de Gràcia'.

Aquesta és una proposta de la UIB amb col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans, i amb el suport de l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, la Fundació Emili Darder-Pere Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar.

stats