L'advocat de la UE conclou que Espanya no va demanar correctament l'extradició de Valtònyc

L'Estat va emetre l'euroordre per terrorisme basant-se en la 'llei mordassa' i no en el Codi Penal del 2012

La justícia europea s'inclina, de moment, del costat de Valtònyc. L'euroordre per extradir Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, que Espanya va sol·licitar el 2018 pel delicte de terrorisme, s'hauria d'haver cursat tenint en compte el Codi Penal que s'aplicava el 2012, quan el raper mallorquí hauria comès el delicte, i no el vigent el 2018, que era més sever perquè estava en vigor la llei mordassa i permetia l'extradició automàtica. És la conclusió de l'advocat general de la UE, el txec  Michal Bobek, que ha emès aquest dimarts sobre la pregunta que el Tribunal d'Apel·lació de Gant va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea davant la petició d'extradició del raper per part d'Espanya. Cal recordar que l'opinió d'un advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no és vinculant, sinó que recomana l'actuació als magistrats del tribunal perquè després es pronunciïn de manera definitiva. En la majoria dels casos, però, se segueixen les seves recomanacions.

Per tant, l'advocat de la UE dona la raó a la defensa de Valtònyc, que creu que Espanya va escollir el Codi Penal que més li convenia per automatitzar l'extradició. "Espanya no hauria de doblegar les normes en la seva persecució de l'extradició", ha piulat l'advocat del raper mallorquí, Simon Bekaert. També el mateix cantant exiliat a Bèlgica s'ha manifestat "molt content" de les conclusions de l'advocat general de la UE: "Això demostra que quan Espanya juga fora de casa seva no pot interpretar la llei com vol". 

Valtònyc ha admès que no és encara la sentència definitiva, però també s'ha mostrat confiat que finalment la justícia belga en rebutjarà l'extradició. En el cas que el tribunal acabés sentenciant en el sentit de les conclusions d'aquest dimarts  s'allunyarien les opcions d'extradir Valtònyc a Espanya, perquè el tribunal belga tindria la indicació de prendre com a referència una pena que no implica l'extradició automàtica. Tot i això, el mateix advocat de la UE reitera que la seva opinió no afecta la decisió final de fer efectiva l'extradició automàtica per aquest o pels altres delictes dels quals el raper està acusat i tampoc entra a decidir si enaltiment del terrorisme es correspon amb el delicte de terrorisme que preveu l'euroordre, un punt que el primer jutjat belga va rebutjar assegurant que les accions de Valtònyc s'emparaven dins la llibertat d'expressió. La Fiscalia, però, va recórrer la decisió i per això va arribar al tribunal d'apel·lació de Gant. 

La pregunta al TJUE


El cantant mallorquí  va ser condemnat a tres anys i mig de presó el 2018 pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i calúmnies i va marxar a Bèlgica el maig del 2018. Aleshores Espanya va emetre una ordre europea de detenció demanant la seva extradició pels delictes comesos i marcant la casella de terrorisme. Terrorisme és un dels 32 delictes que permet l'extradició automàtica si el crim està castigat a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó. Però dels tres anys i mig de condemna, per enaltiment del terrorisme li corresponien dos anys aplicant-li la llei espanyola del 2012, quan es van produir els fets considerats delicte. Però quan  es va emetre l’euroordre, el 2018, la pena màxima que marcava el Codi Penal era de tres anys, que era la que preveia la reforma de la llei de seguretat ciutadana ( llei mordassa) del 2015. Va ser per aquesta pena que Espanya va demanar l'extradició i el que preguntava el Tribunal d'Apel·lació de Gant és justament si es pot aplicar un Codi Penal posterior a la data en què es va cometre el delicte o no. 

Durant la vista del cas a Luxemburg, la Comissió Europea es va alinear al costat de la defensa del raper mallorquí, mentre que Bèlgica i Espanya van fer el contrari. L'advocat general de la Unió Europea ja va manifestar aleshores els seus dubtes sobre el fet que es pogués aplicar el marc penal posterior a la data del delicte, preguntant si  agafar la llei actual com a referència ajuda el bon funcionament de l’euroordre i la del moment dels fets no. “Sembla que sigui només perquè els va bé i ja està”, va dir Bobek, que va preguntar-se si retirarien una euroordre en cas que el Codi Penal es reformés en un sentit més tou. 

Per què es va condemnar Valtònyc? 

Segons la sentència de l'Audiència Nacional confirmada pel Tribunal Suprem el febrer del 2018, les cançons   Espanya 0 - Goma 2 Caminant per la ciutat i  Microglicerina, entre d’altres, “tenen un indubtable caràcter laudatori de les organitzacions terroristes Grapo i ETA i dels seus membres que va més enllà de l’expressió de coincidència amb objectius polítics [...] i que comporta una lloança, no dels objectius polítics, sinó dels mitjans violents emprats per les esmentades organitzacions terroristes”. En aquestes cançons es feien afirmacions com ara:  "Vull transmetre als espanyols un missatge, ETA és una gran nació", "A veure si ETA posa una bomba i explota" o "Que exploti un autobús del PP amb nitroglicerina carregat", entre d'altres. 

La defensa havia argumentat que les lletres de les cançons eren “un desig subjectiu” i que “el llenguatge del rap és extrem, provocador, al·legòric i simbòlic”, i que en cap cas “es menystenien les víctimes”. Però el recurs va ser desestimat. 

Valtonyc anirà a la presó per unes cançons

Valtònyc tenia 24 anys quan va rebre la condemna però va ser detingut per la policia quan tenia 18 anys. El 2012 el president del Cercle Balear, Jorge Campos, el va denunciar per la cançó Circ Balear, en què es feien afirmacions com ara que "Jorge Campos mereix una bomba de destrucció nuclear" ; "volem la mort per a aquest porc"; "els arrancaré l'artèria i tot el que faci falta". Davant frases com aquestes, el tribunal va considerar que quedaven provades les amenaces de mort contra Campos i va condemnar Valtònyc també per calúmnies. 

¿Permet la normativa de l'euroordre, tal com s'ha transposat al dret belga, que l'estat membre d'execució, en apreciar el llindar de la pena màxima de com a mínim tres anys, prengui com a base una llei penal aplicable en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea i que va augmentar el grau de la pena en relació amb la llei penal vigent de l'estat emissor en el moment dels fets? 

A aquesta pregunta l'advocat general de la UE respon que "a efectes d'apreciar el llindar de la pena màxima de com a mínim tres anys" exigit perquè l'euroordre sigui automàtica, "la legislació penal que és aplicable a l'estat membre emissor del delicte" és aquella que aplica al "cas concret", que "normalment es regeix per la llei que era d'aplicació en el moment en què es va cometre el delicte (dos anys en el present cas, ja que es va cometre el 2012 i el 2013)". 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF