Txus García: “Volem llibertat de moviments mentals, emocionals, físics, sexuals i d’imatge”

Poeta i activista

Poeta i rapsoda, activista i performer, defensa els drets i les llibertats de les persones i els animals i recentment ha publicat el seu segon poemari Este torcido amor. Txus García (Tarragona, 1984) aterrarà a Palma el 27 d’octubre per dur a terme el seu micro-show queer “Mira qué señora más rara, mamá” emmarcat dins la programació d’Octubre Trans.

Què pot esperar la gent que assisteixi al vostre espectacle?

Txus García en estat pur. I això significa honestedat, ser un poc gamberra, entrar amb tendresa i il·lusions en el que és l’ésser humà en essència. Des de la meva poesia, perquè el micro-show està basat en els meus llibres publicats, tant Poesía para niñas bien com en el nou, Este torcido amor. Una poesia que parla amb l’honestedat més bèstia i que crec que identifica molt la persona que hi ha allà. La meva feina és despertar les persones que venen a veure’m mitjançant un poc de mala llet, un poc de tendresa i molt de sentit de l’humor.

De què han de despertar?

Despertar al moment, aquí i ara, perquè en aquest món vivim en una cursa que no ens dona temps de gaudir res. Oferesc una estona de viure’s un mateix i de guadir, i a partir d’aquí poden passar coses.

Per què són necessàries iniciatives com l’Octubre Trans?

El que feim és visibilitzar una realitat que necessita la nostra atenció, sobretot en moments bastant crítics quant a drets i llibertats. Darrerament vivim de forma molt encesa el retorn d’actituds feixistes i de retallades de llibertats, per tant, crec que, més que mai, hem d’avançar en aquest sentit, ens hem de mostrar i hem de dir que som aquí. Perquè aquí hi som tots i totes, la qüestió és que necessitam el nostre espai, necessitam ser-hi a gust i ben espatarrats, no d’aquesta manera tan estreta en què vivim.

En termes d’identitats de gènere, hi ha una tendència a categoritzar, a classificar-nos?

Jo sempre he viscut la llibertat d’expressió i d’emoció absoluta. El terme queer és un paraigües molt extens que inclou tantes identitats com persones som i, dins això, és com un ball i tu pots ballar cap a la direcció que vulguis. I això és el que s’ha de reivindicar, aquesta llibertat de moviments mentals, emocionals, físics, sexuals i d’imatge.

En quin punt està la causa LGTBIQ?

Crec que estam vivint una visibilització negativa d’actituds i de ideologies que sempre hi ha hagut . Ara, a la fi, s’estan atrevint a mostrar de manera explícita tota la intolerància, la violència i l’odi que duen a dins perquè s’estan mobilitzant i organitzant.

Us referiu a l’ultradreta?

No només l’ultradreta, també a la dreta i al centredreta. Per això t’ho enllaçava amb els drets LQTBIQ perquè el que estam intentant fer les associacions, les entitats i individualment, perquè jo em represent a mi mateixa, és lluitar contra la visibilitat d’aquestes violències amb un altre tipus de visibilitats i de realitats. A banda de les reivindicacions, hi hem de ser presents i que se’ns senti d’una manera més forta, rotunda i que se’ns tingui presents no només un dia en concret.

Amb quins instruments feis activisme o política?

El meu activisme és molt quotidià, es tracta de donar la cara en tot moment sempre, ser molt visible. Els meus discursos són molt transversals, en el sentit dels drets i llibertats, tant a nivell de gènere, de sexe, d’actitud, de feminismes evidentment i també d’alliberament animal. Fins que no siguem lliures tots i totes aquí ningú no serà lliure.

Què és per a vós la poesia?

Per a mi la poesia és una cosa molt present a la meva vida tant a nivell de lectura com a nivell d’expressió. El més bàsic que té la poesia és la capacitat de comunicar sentiments, emocions, situacions. Perquè quan una poesia de veritat arriba, remou i mou coses. Hi ha emocions que els versos fan que sorgeixin.

Què ens podeu contar del vostre darrer poemari, Este torcido amor ?

Hi ha una evolució i un creixement perquè des del primer poemari, que és de 2011, fins al nou m’han passat moltes coses, tant personalment, com professionalment i emocionalment, i això ha influït notablement en el tipus d’escriptura. És una escriptura més reposada, més madura i que parla d’arrels, de família, d’emocions més profundes, més treballades i com des d’una altra situació o d’un altre punt.

Parlau que la vida són cicles de set anys, en quin cicle o part del cicle us trobau ara?

Estic en el cicle de senyora rara un poc gran que comença a veure la vida d’una altra manera, estic entrant en la premenopausa i les coses es veuen molt diferents, te donen una altra visió i la veritat és que m’està agradant moltíssim aquesta nova visió, perquè et dona com una tranquil·litat, una perspectiva, un perdre la vergonya absolutament i un donar la cara sempre amb un somriure i amb el que et deia abans, tendresa, mala llet i moltes ganes de viure.

Sou conscient que aquest concepte de ‘senyora rara’ ens representa a moltes?

Sí, i és una de les coses que m’agraden de la meva poesia i és que la meva poesia no soc jo sinó que sou totes i tots, en realitat. I és una de les millors floretes que em diuen quan m’escolten recitar o quan llegeixen els meus llibres i és que és increïble el poc que et pareixes aparentment a mi i tot el que sent que m’estàs reflectint, i això és preciós. I sí, totes som senyores rares.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF