Troben a Calafell la joia neandertal més moderna de la història

La troballa, una urpa d'àguila, és el primer ornament dels homínids descobert a la península Ibèrica

Un equip internacional de científics ha descobert a la Cova Foradada de Calafell part d'una urpa d'una àguila imperial que va ser utilitzada pels neandertals com un adorn personal, fa més de 39.000 anys. La troballa és la joia neandertal més moderna de la història i la primera trobada a la península Ibèrica. Les restes són una nova prova que els neandertals eren capaços de formular pensaments simbòlics complexes, una qualitat que durant dècades es va considerar exclusiva dels humans moderns (Homo sapiens). La troballa ocupa la portada de la revista Science Advances, publicada avui, i també forma part d'una ressenya de la revista Science

Les restes descobertes són ossos d'una àguila imperial ibèrica amb unes marques de tall que indiquen que l'urpa va ser manipulada expressament per extreure l'última falange de l'animal, que s'utilitzava per fer elements ornamentals. "Avui dia sabem que els neandertals van utilitzar les urpes de les aus rapaces per fer ornaments des de fa 120.000 anys fins que es van extingir, fa uns 40.000. Però fins fa poc es pensava que els neandertals havien començat a utilitzar aquests elements com a imitació dels humans moderns", explica l'investigador de l'Institut d'Evolució a Àfrica (IDEA) i líder de l'estudi, Antonio Rodríguez Hidalgo.

Un dels pocs jaciments neandertals on s'havien trobat parts de collarets i joies neandertals de 40.000 anys d'antiguitat és el de Grotte de Renne, a França, a mitjans del segle passat i que pertanyia al període châtelperronià. La resta d'ornaments prehistòrics trobats només apareixia associat a cultures pròpies dels humans moderns. "És per això que es pensava que els neandertals havien copiat aquest tret cultural dels humans anatòmicament moderns" amb els quals van conviure a Europa durant el Paleolític Superior. Després de descobrir les joies a Grotte de Renne, els arqueòlegs van començar a pensar que els neandertals "tenien cultura simbòlica abans de l'arribada de l'home modern a Europa". 

Noves proves del pensament simbòlic dels neandertals

El jaciment de Cova Foradada, que també pertany a la cultura del període châtelperronià, és el més meridional d'Europa i el primer de la península Ibèrica en aportar noves proves del pensament simbòlic dels neandertals. Segons Hidalgo, aquests homínids van utilitzar les urpes d'àguila com a "elements de comunicació no verbal". Actualment hi ha una desena de jaciments europeus en què s'han trobat proves i restes de processament d'urpes per obtenir adorns "amb un caràcter simbòlic implícit". 

A l'article de Science Advances, l'investigador del Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona i coautor de l'estudi, Juan Ignacio Morales, planteja que "l'apropiació cultural" de l'ús de les urpes com a ornament podria haver estat al revés, i que els humans moderns copiessin la pràctica dels neandertals a l'arribada al continent. Al jaciment de la Cova Foradada s'havien trobat anteriorment eines de cacera també del període châtelperronià d'entre 40.000 i 41.000 anys d'antiguitat. Aquestes eines, i ara també l'urpa d'àguila trobada, són les mostres de cultura châtelperroniana descobertes més al sud d'Europa fins ara. 

Troben eines de cacera del període châtelperronià a la cova Foradada de Calafell

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF