GASTRONOMIA MUSICAL

Trempó, gelats, sopeta o pa amb oli: cançons per ficar cullerada

Nombroses bandes i músics balears fan referència a un dels majors plaers que hi ha: el menjar

Mesclar música i gastronomia no és mesclar ous amb caragols, ja que són nombroses les bandes i músics que fan referència a un dels majors plaers que hi ha: el menjar. En aquestes pàgines feim una selecció de grups illencs que dediquen o inclouen a les seves lletres referències gastronòmiques. Trempó, gelats, sopeta, porcella rostida o pa amb oli, musicats per fer entrar la gana i homenatjar la cultura i tradicions illenques que, a més, es poden escoltar mitjançant la llista d’Spotify.

Hi ha discos íntegrament dedicats al fet de manducar com el que Blau publicà l’any 2012, anomenat Nyam nyam. El disc de música infantil compta amb la participació de Pau Debon (Antònia Font), Roger Pasqual (See), Maika Makovski, Kiki Maya, Tomeu Penya, Pere Tur, Tiu, l’actriu Catalina Solivellas, Miquel Mariano, Víctor Uris i Joan Bibiloni. Coca bamba, Tumbet tomevet! o Pica que te pica, totes inspirades en “menjarets que tant agraden a menuts com a grans”.

Altres utilitzen els aliments com a metàfora, com a les cançons Fruita madura o Morros de cirera de Tomeu Penya o Magranes de Donallop. El sopar de Marga Rotger, Cafeïna d’Orquídea o Paella de Da Souza, totes dedicades a l’art culinari.

Corte bombón mallorquín, polo de llimona o de menta

Compositor, cantant, guitarrista i escriptor, Joan Miquel Oliver és un dels músics en llengua catalana més coneguts arreu de l’estat espanyol. El solleric, guitarrista i també compositor de la banda Antònia Font, ha publicat el seu darrer disc enguany, Elektra, que tanca la trilogia començada per Atlantis (2017) i Pegasus (2015). Abans, però, el 2009, treu al mercat Bombón mallorquín, apel·lant a les sobretaules i a l’imaginari col·lectiu dels mallorquins. Al disc hi trobam el tema ‘Polo de llimona’, una fotografia costumista en forma de cançó que trasllada l’oient als estius d’infantesa, fora de la ciutat, a la plaça d’un poble i a la casa dels padrins. Amb un gran contingut poètic, com totes les seves creacions, i un ambient feixuc, com la calor d’agost, creat pel sintetitzador.

Pa amb oli amb olives de Sóller i formatge maonès

L’any 1990, els manacorins Ocults publiquen el seu segon treball Pa amb oli nacional, que inclou una cançó amb el mateix títol que és una crítica al turisme, a la globalització i a la homogeneïtzació de l’oferta. “Aquí tothom se monta es seu xiringuito. Si Mallorca torna lletja t’importa un pito ”, canten.

El pa amb oli nacional va acompanyat, segons la banda, d’olives de Sóller i formatge maonès, una autèntica delicatessen que, com diu la cançó, no té res a veure amb “hamburgueses i perritos ”.

Ocults mescla arrels mediterrànies i rock de procedència anglosaxona. D’ideologia clarament nacionalista i partidària de la unitat dels Països Catalans, aquest disc inclou una versió punk rock de La Balanguera o la cançó amb referències ska Barco de rejilla.

‘Sopeta de brou’ o musicar la carta d’un restaurant

“Sopeta de brou, frit, callos, peus de porc, ensalada de tonyina, escalop, xotet al forn, sípia a la planxa, llom torrat i caragols. Bon profit!”. Amb aquesta bateria de plats talment el menú d’un restaurant comença un dels temes més coneguts de Tiu. Si hi ha una banda a les Illes que mescla la música i la gastronomia és la liderada per Tiu Herrero, que no debades defineix el seu producte amb el concepte ‘musicogastronomia’, que també donà nom al seu primer treball. En el seu segon disc, editat per Blau el 2009, hi trobam aquesta Sopeta de brou, en la qual sembla que musiquen, de manera molt alegre, la carta d’un establiment. El seu so va des del pop amb aires mediterranis fins al rockabilly passant pel swing, la samba o el funk. Les lletres, a més d’obrir la gana a l’oient, són costumistes i molt arrelades a les tradicions de les Illes, amb un pes important del sentit de l’humor.

El misteri de la porcella rostida i un rap és un peix

El grup que es va fer famós per les seves lletres, en les quals mesclaven català i castellà, pels seus aires revetlers i la seva poca vergonya durant la dècada dels noranta, varen publicar cinc discos d’estudi, tres recopilatoris i un disc que recull un directe de la banda. A la seva tercera entrega, Indiana Pons en busca de la porsella rustida, inclouen la cançó amb el mateix nom, que conta la història d’una persona a qui roben la porcella rostida de dins el forn mentre era “a fer un copí ”i per trobar-la crida Indiana Pons, que “amb so pèl socarrat i brollant de suor” troba el sheriff Ripoll i un “civil” menjant-se el rostit davall una figuera. Al disc anterior, En Gori Cúper té morenes (1991), inclogueren també cançons dedicades a la gastronomia com Los garbansos, tota una oda als ciurons a ritme de rockabilly i Un rap és un peix (Es xarop d’en Gori), amb una tonada més que aferradissa.

‘Malibú’ amb pinya i maduixa i cirera... 

El 2011 l’il·lustrador i dibuixant Gerard Armengol publica amb la discogràfica catalana Foehn El primer disc i únic, del seu alter ego musical Gran Amant. El surrealisme i el dadaisme impregnen tot un disc on trobam Malibú, una cançó en la qual les persones són fruites. La noia maduixa que no és una bruixa, el nen de coco, la nena de pinya. “Tots nosaltres som fruites, cadascú té la seva. Potser ets una pera, potser ets una pruna”. La formació comptava amb Pep Toni Ferrer, Jordi Herrera i el fotògraf Manu Mielniezuk.

‘Amics de la carn’ a Hipercentro

Aquesta cançó parla, segons la banda, de “com l’amistat entre persones de diferent sexe es converteix en carn”. El crit de “som amics de la carn” podria ser, però, un crit de guerra que podrien perfectament fer-se seu els antivegans. La banda formada per Pep Toni Ferrer, Joan Cabot i Jorra Santiago, és una de les més prolífiques de l’illa, i una de les més divertides.

Oda als placers a ‘Mercat Garau’

Pep Toni Ferrer, el músic i productor que té més presència a aquestes pàgines, dedica en el seu primer disc, La música de la calma (Fona, 2007), una cançó als placers i pagesos del seu barri, Pere Garau. Conta la història d’un pagès que treballa al camp i després baixa a la ciutat per posar una paradeta al mercat. Un reconeixement a un ofici, a una forma de vida i a un barri.

L’al·lota que menja ‘Pipes de carabassa’

La banda d’Alcúdia, una de les més interessants i, alhora, desordenades de la comarca, autoediten el 2016 l’EP Martí no val la pena,en el qual inclouen una de les cançons que ja feia uns quants anys que tocaven en directe, afegint-hi uns cors de tendència lírica que fan de la cançó un tema rodó. En aquest, el compositor, Carlos, conta com el “seu amor seu a la plaça i menja pipes de carbassa” en un desplegament poètic de frases inconnexes, a primer cop d’ull, però amb tot el sentit. Surrealisme, regionalisme i melodies pop a parts iguals.

‘Una bicicleta’ i un trempó mal fet

Amb el tercer disc, Futbol d’avantguarda, Da Souza es consolida com un dels grups mallorquins amb major projecció exterior. Melodies pop i lletres molt ben cuidades en un disc en el qual trobam aquesta Una bicicleta, que tot i no parlar de menjar sí que conta que “un exfutbolista amb davantal ha comès l’error de fer trempó en ple hivern”. Pecat mortal.

‘Mel i mató’, postres o dita

El segon disc dels manacorins Roig! pren per títol el nom de la macrodiscoteca que es troba perduda, i tancada, a la carretera de s’Illot, adoptant els conceptes de llibertat i hedonisme que s’associen al complex d’oci nocturn. Dins aquest treball, que combina pop contundent amb referències al rock clàssic dels 60 i el 70, hi trobam la cançó Mel i mató, una joieta.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF