Traduir, la nova normalitat de les editorials illenques

Cada vegada hi ha més interès a oferir en català títols clàssics o noves veus de literatura estrangera per tal d’enfortir l’ús de la llengua

“Si volem ser parlants d’una llengua normal, hem de poder llegir literatura clàssica i també contemporània en català”, diu Miquel Campaner, un dels fundadors de l’editorial Ensiola, una casa que “des del principi (es va fundar l’any 2003) ha apostat tant per autors locals com per altres de fora”, ja que per tenir riquesa literària i de pensament “hem de poder accedir a autors estrangers en la nostra llengua”. L’any 2005, Ensiola publicava la seva primera traducció, a càrrec de Miquel Barceló: Una avançada del progrés, de Joseph Conrad.

Aquests darrers anys s’ha detectat un canvi substancial per part de les editorials a l’hora d’apostar per títols d’autors que no són de parla catalana. Lleonard Muntaner, per exemple, una editorial que enguany celebra el 25è aniversari, va publicar 34 títols traduïts en setze anys (entre el 1994 i el 2010); en canvi, en nou anys (del 2011 al 2020) n’ha publicat 48. “Hi ha hagut un canvi molt gros. En l’àmbit de les lletres catalanes s’ha fet una gran feina de recuperació d’autors, tant a les Illes com a Catalunya. És gairebé natural que s’aposti per les traduccions: qualsevol cultura que es vulgui normalitzada ha de tenir present el que passa a fora”, diu Maria Muntaner, directora de l’editorial. Trobar l’equilibri és l’objectiu, no deixar de banda els autors i les històries locals i tampoc oblidar el que s’està fent fora: “Dedicar esforços a ambdues bandes vol dir que la producció local és tan bona com la de fora, i al revés. Tot enriqueix i enforteix la cultura d’un lloc. En aquest cas, dels territoris de parla catalana”.

D’El Gall Editor en va sorgir, el 2018, Quid Pro Quo, una casa independent (encara que sota el braç de la mateixa mare) per dedicar-se exclusivament a editar traduccions, “per tal de donar-los més visibilitat”, comenta Antoni Xumet, un dels fundadors. “Aquests darrers anys hi ha hagut una tendència a reforçar els catàlegs de les editorials. És cert que les noves tecnologies han ajudat, en les darreres dècades, a apropar el món, cosa que ha generat interès per allò que es fa més enllà de les Illes Balears. I hem après, editorials i autors, que per superar-nos, per ser millors, és necessari conèixer el que es fa a l’altra punta del món o al país veí. Tenir traduccions no ha d’acomplexar, perquè alimenta el teixit literari i editorial d’un lloc”, considera Xumet.

Pau Vadell, d’AdiA Edicions, és una mica més prudent. Pensa que, de vegades, pot passar que “per interessos comercials es prioritzi el que és forà”. No obstant això, també troba important llegir veus estrangeres per tenir una literatura forta en català.

Hi ha altres editorials, com Moll, que per la seva naturalesa gairebé no editen traduccions. Així i tot, les noves directrius de la casa asseguren que tenen l’objectiu d’oferir-ne una o dues a l’any. De fet, és imminent la publicació de Màrius, d’Antoni Serra, novel·la escrita originalment en castellà i censurada pel franquisme. La traducció ha estat a càrrec de Jorra Santiago, conegut per la seva faceta de músic.

En el marc de la Fira del Llibre de Palma -que durarà fins a aquest dilluns-, diumenge s’ha programat una conversa sobre l’ofici de traduir amb el poeta i traductor sabadellenc Antoni Clapés -que acaba de traduir El desert malva, de Nicole Brossard, editat per Lleonard Muntaner, i la traductora barcelonina Dolors Udina, la qual ha enllestit Espia de mi, de Sam Shepard, una proposta de Quid pro Quo. Moderarà la conversa Laia Martínez, que també és traductora.

Clapés diu que, sent “una llengua una manera d’explicar el món, la traducció és la manera d’accedir a aquestes altres maneres d’escriure, de narrar, de mirar i de dir l’entorn”. Un ofici, al final, imprescindible per tal de mantenir actiu el pensament i “fonamental” per al futur.

Fanny Tur celebra "la tasca èpica" de les llibreries

Llibres, llibreries, llengua, editorials, memòria i biblioteques varen ser alguns dels eixos principals sobre els quals la historiadora i bibliotecària d’Eivissa Fanny Tur va basar el pregó de la Fira del Llibre de Palma, la qual es va inaugurar aquest divendres al pati de la Misericòrdia. Tur va explicar als presents com va ser la seva aproximació als llibres, per després reivindicar les lletres catalanes, els llibres com a “armes carregades de llibertat” i una “amenaça per als intolerants”, les llibreries com a trinxeres -citant el valencià Joan Fuster- que fan una “tasca èpica”, i l’oralitat com el primer contacte amb la literatura.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF