LITERATURA
Misc 12/01/2018

Traduir literatura àrab: Un repte encara pendent

L’editorial Karwán en publicarà quatre títols l’any, començant amb Barakat

i
Jordi Nopca
3 min
Els dos editors de Karwán, Kamiran Haj Mahmoud i Valèria Macías Pagès, a casa seva.

BarcelonaEn un pis del Poblenou barceloní, Kamiran Haj Mahmoud i Valèria Macías Pagès amaguen dos tresors: el primer, el seu fill -de tot just una setmana-; el segon, unes quantes caixes amb part de l’edició de la versió catalana i castellana de Les coves de Haidrahodahós, de Salim Barakat, primer títol de Karwán, la seva editorial. “No som arabistes, però coneixem les literatures dels països del Pròxim Orient, i la seva presència a les llibreries catalanes i espanyoles és testimonial”, comenten.

Kamiran Haj Mahmoud és enginyer, però ha fet música, ha treballat de periodista cultural per al diari Al-Araby Al-Jadeed i també ha traduït -a l’àrab- poemes d’Alejandra Pizarnik o de Felipe Benítez Reyes. També un conte de Pere Calders i el primer capítol de Pedra de tartera, de Maria Barbal. “La literatura m’ha interessat sempre, encara que no ha estat fins als últims quatre anys que m’hi he implicat molt més, fins al punt que ara és la meva principal dedicació -explica-. Hi ha molta feina per fer a l’hora de divulgar la literatura àrab a Catalunya i Espanya, però el camí invers també està pràcticament verge. L’única autora que es pot llegir en àrab, Rodoreda, es va traduir del castellà”.

El primer contacte de Valèria Macías amb el món àrab va ser a través d’un viatge familiar a Egipte. “Va ser a través de la bellesa de la cal·ligrafia que acabava de descobrir que em vaig decidir a estudiar la llengua -diu-. Vaig començar filologia àrab a la Universitat de Barcelona, però no em va agradar com s’enfocaven els estudis, i vaig acabar fent hispàniques mentre aprenia àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes”. L’autèntica prova de foc va ser l’estada de Macías a Síria, on va aprendre la llengua “de debò”. A la tornada va treballar en editorials com Anagrama i Navona, on encara hi és a mitja jornada: durant els últims dos anys, Haj Mahmoud i ella han estat preparant el seu propi projecte. “ Karwán vol dir caravana en kurd i persa -expliquen-. El logo de l’editorial s’inspira en una de les figuretes votives que es van trobar al Temple de l’Ull, a Síria. La vam triar perquè aquestes figures tenen uns ulls enormes, i la lectura entra a través de la vista”. Karwán traduiran llibres de l'àrab, però també del kurd, persa, turc i altres llengües de la regió.

Universal i inclassificable

Per iniciar el seu periple editorial han triat Salim Barakat. “ Les coves de Haidrahodahós és la primera novel·la de Barakat en què deixa de parlar del Kurdistan i s’endinsa en una dimensió llegendària, la dels centaures -resumeixen-. És una obra universal i inclassificable”. El punt de partida de la novel·la, publicada per primer cop el 2004, mostra l’originalitat de la proposta: el príncep Thioni obliga els seus súbdits centàurids a revelar-li els seus somnis, trencant el pacte més sagrat de la comunitat, perquè compartint-los es revela allò de més íntim que hi ha en cadascun d’ells. “Una de les nostres obsessions ha sigut mantenir l’estil de Barakat sense cap intervenció -asseguren-. Des que va debutar amb 21 anys i es va convertir en una revolució en la poesia, Barakat no ha deixat d’expressar-se amb una llibertat i complexitat impressionants”.

En Kamiran i la Valèria han fet equip en la traducció castellana, i ella signa la versió catalana juntament amb Xavier Valls Guinovart. “Publicarem quatre títols l’any, combinant narrativa i poesia. Entre els pròxims títols hi haurà un llibre de contes ambientats a Barcelona de Bàssem an-Nabrís, una altra novel·la de Salim Barakat -aquesta del 1993, Els campaments de l’eternitat - i una antologia de poetes kurds que escriuen des de Síria en àrab i en kurd”. Entre les poques iniciatives comparables amb la de Karwán hi ha Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, fundada el 1989 a Madrid. Continuen publicant literatura del món àrab gairebé tres dècades després, però són l’excepció en un sector que aposta escadusserament per la literatura feta a Síria, l’Iraq, Egipte o el Líban. En català, però, hi ha traductors excel·lents en actiu com Margarida Castells, Jaume Ferrer, Anna Gil-Bardají i Encarna Sant-Celoni.

stats