Tots els encants de Fermín Vázquez

BarcelonaL’arquitecte Fermín Vázquez (Madrid, 1961), fundador del despatx barceloní b720, pot no ser molt conegut pel nom, però sí que ho és una de les seves grans obres, el Mercat dels Encants. S’ha convertit en una obra tan emblemàtica de la seva trajectòria que Vázquez l’ha fet servir per marcar el to de l’exposició que li dedica l’Espai Simon 100 (a Barcelona, al carrer de Sancho de Ávila, 66; de dilluns a divendres), l’antiga fàbrica de la casa d’il·luminació: en comptes d’una mostra immaculada de plànols i maquetes, ha reunit materials de tota mena de 20 de les seves obres més destacades com si fossin en una parada del mercat; és a dir, al terra, barrejant-los i sense tenir gaire en compte de què es tracta. Així poden conviure les maquetes del mateix mercat i del gratacel brasiler Torre Forma Itaim, guanyador del premi al millor gratacel de fins a 100 metres, amb mostres de materials i dibuixos dels nens que fan servir una altra de les seves obres, l’escola infantil del Liceu Francès de Barcelona.

L’altra referència als Encants es troba en els plafons amb fotografies que envolten la parada, perquè estan folrats amb un material reflectant com el de la coberta del mercat. El to trencador de l’exposició, que porta per títol Rastros y encantos -fent una altra referència als mercats de vell-, també té a veure amb l’esperit del despatx b720 i reflecteix, com diu Fermín Vázquez, “un mètode de treball” basat en “no repetir-se massa” i “no ser capriciós”. “Hem intentat no ser formalistes”, subratlla Vázquez. Els materials exposats també reflecteixen el rigor amb què treballen al despatx. “Hi ha molt material de comprovació, per convèncer-nos que alguna cosa mereix ser feta”, explica l’arquitecte.

Peces de Ràfols i Miralda

La mostra, que compta amb el suport de Mercats de Barcelona i Acción Cultural Española, va ser organitzada amb motiu del 20è aniversari del despatx -hi ha exposada una obra per cada any-, i abans de Barcelona es va poder veure a la galeria berlinesa Aedes, un referent a l’hora d’organitzar exposicions d’arquitectura. “Alguns d’aquests materials no es van perdre per una qüestió sentimental, algú els havia de llençar i no va fer-ho”, diu Vázquez. En paral·lel als materials arquitectònics també es poden veure obres d’art, com un gravat de Ràfols-Casamada inspirat en una obra del despatx, un dels últims treballs de l’artista, i un fragment de la instal·lació que Antoni Miralda va portar al pavelló espanyol de l’Exposició Universal del 2015 a Milà.

Un altre dels aspectes de la trajectòria del despatx b720 és la col·laboració amb diversos arquitectes estrella com Jean Nouvel, a la torre Agbar; Toyo Ito, a les Torres Porta Fira, i David Chipperfield, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, un edifici d’oficines a la Diagonal i l’edifici Veles e Vents a València. “Són símbols d’una època en què a Espanya hi havia la necessitat d’importar grans noms internacionals -explica Vázquez-. Nosaltres som molt fiables tant per als clients locals com per als arquitectes de gran prestigi. No ens importa col·laborar, sempre que sigui a mitges i des del començament. Aquestes experiències ens han sigut molt útils quan hem treballat a l’estranger, perquè hem demanat a alguns despatxos que fessin el mateix paper”. A més d’impulsar l’exposició a Barcelona, Simon 100 ha organitzat diverses rutes per conèixer els edificis de b720 a Barcelona.