Tots els capítols del litigi de Sixena

Més de dos anys de sentències, requeriments i ultimàtums

El litigi per les obres d'art del monestir de Sixena que Aragó reclama a Catalunya és llarg i enrevessat pel nombre de sentències, perquè hi ha diferents processos judicials oberts en diferents jutjats, perquè quan es tanca un capítol se n'obre un altre i perquè ningú defalleix. Repassem què ha passat fins ara:

La nul·litat de les compravendes:

El 8 d'abril del 2015, el jutjat de primera instància i instrucció número 1 d'Osca va anul·lar les compravendes fetes per la Generalitat, els anys 1983 i 1992, i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'any 1994. L'argument per anul·lar la compravenda de 1983 és que es va fer sense informar el ministeri de Justícia de l'operació i, les realitzades el 1992 i 1994, quan ja existia la llei de patrimoni espanyola, sense comunicar-ho al govern d'Aragó. De res va servir la sentència del Tribunal Constitucional que el 2012 va determinar que l’administració competent per custodiar adequadament els béns era la Generalitat, donat que el MNAC era el museu de referència més pròxim i fa quatre dècades que els protegeix. El problema va ser que aquella sentència tenia un afegitó: la Generalitat té competències “sense perjudici de la propietat”. La Generalitat va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial d’Osca, que encara s’ha de resoldre. També tindria l’opció d’arribar al Tribunal Suprem.

Els ultimàtums:

El 24 de maig del 2016, el jutjat de primera instància número 1 d'Osca va dictar un decret que requeria a la Generalitat de Catalunya i al Museu Nacional d'Art de Catalunya el trasllat dels béns al monestir de Sixena el 25 de juliol del 2016. Aleshores, amb un dia de retard (és a dir, el 26 de juliol) van sortir cap a Sixena 51 béns (els reclamats eren 53, però dos estan extraviats) dipositats al MNAC. Eren les peces de menys valor i, aquell mateix dia, la Generalitat va denegar la sortida de les 44 restants que són al Museu de Lleida. Els arguments no han variat: són obres catalogades i protegides per les lleis de patrimoni catalanes, formen part d'una col·lecció inseparable i la sentència no és ferma. El 29 de novembre del 2016, el jutjat d'Osca va dictar una nova diligència que implicava demanar, en cas que no es lliuressin els béns, l'ús de la força pública.

Les advertències:

El 27 de juny de 2017 el Jutjat va dictar una interlocutòria per la qual es requeria novament al MNAC i a la Generalitat el compliment de la sentència. S'ordenava al trasllat amb l'advertiment que si no es feia, s'incorreria en delicte de desobediència. El 7 de juliol de 2017, el conseller de Cultura va ser requerit personalment perquè donés compliment a la sentència amb un advertiment que si no ho feia estaria desobeint i els tribunals actuarien. És a dir, es podria obrir un procés penal contra el conseller de Cultura, Lluís Puig.

Els altres fronts judicials:

El jutjat d'Osca no és l'únic implicat en aquest litigi. El 13 de juliol del 2017, l'Audiència Provincial d'Osca va dictar una nova interlocutòria en què, per primera vegada, admetia el Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal com a posseïdor de les 44 obres. Per tant, ara el Museu de Lleida té veu en el litigi i pot obrir altres vies judicials. Tampoc està resolt el recurs d'apel·lació que va presentar la Generalitat davant l'Audiència Provincial. I hi ha un tercer front: el Consorci del Museu de Lleida va interposar una demanda civil contra l'ordre de Sant Joan de Jerusalem el novembre de l'any passat. Tot i que el consorci defensava que la Generalitat és la titular de les peces, proposava que si el jutjat concloïa que el titular dels béns són les religioses, la congregació havia d'abonar les despeses de conservació i dipòsit al Museu de Lleida des de l'any 1999. El jutjat número 2 de Rubí va sobreseure el cas però el consorci va presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona, que està en curs.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF