POLÈMICA
Cultura 07/03/2011

Tots som Ángel Sala: violència vs. censura

Antonio José Navarro
3 min
El Festival de Sitges va exhibir la pel·lícula de ficció  A serbian film , cosa que ha provocat l'actuació de la Fiscalia de Barcelona, que acusa el director del certamen d'exhibir pornografia infantil.

Crític i historiador cinematogràfic. Membre del comitè de selecció i programació del Festival de sitgesMés enllà del seu (evident) rendiment turístic i industrial, ¿per a què serveix un festival de cinema? Des d'una òptica creativa, un festival de cinema manté viva la flama del cinema com a art, com a espectacle culturalment fructífer. Es fomenta el debat, la reflexió, el delit, la dissidència, per damunt dels arbitraris atzars de la distribució, dels dictàmens de les modes crítiques. Es tracta, en suma, de facilitar un marc per al coneixement directe d'aquell cinema invisible que, si nos fos pels festivals, romandria inexistent . Però, a més a més, els festivals de cinema resulten una eina imprescindible quan es tracta de preservar la llibertat individual i col·lectiva de tots nosaltres a l'hora de triar el cinema que volem veure, sense manipulacions o censures. En un festival, el públic és sobirà i així ha de continuar sent.

Fa 36 anys que conec Ángel Sala, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges. Vam fer-nos amics, de manera profètica, a Sitges 85, l'any de Reanimador i Nit de por . I per acabar d'arrodonir-ho tot, l'Ángel va esdevenir el meu boss el 2001, quan ell va prendre les regnes d'un certamen moribund que avui és, sens dubte, el primer del món en la seva especialitat i objecte de moltes admiracions, de moltes complicitats. I com que conec prou bé l'Ángel, l'amic, el boss , amb qui comparteixo moltes afinitats cinematogràfiques i amb qui també mantinc fortes discrepàncies, puc dir que una part molt important de l'èxit de Sitges és culpa seva. L'altra, dit amb modèstia, és culpa nostra, de tots els seus col·laboradors, que aportem la nostra part de treball, imaginació i creativitat, però especialment, de coratge i honestedat. Qualitats que l'Ángel ha sabut estimular sempre.

Hereus del nacionalcatolicisme

Per això, jo dic que tots som Ángel Sala a l'hora de lluitar contra aquells que, amb l'excusa d' A serbian film , volen restringir el nostre dret d'escollir, de jutjar, de pensar i de sentir, d'acord amb els nostres principis i inquietuds morals i intel·lectuals. El director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges no és, ni de bon tros, un delinqüent o un pervertit, sinó un home de cine que, des de la seva posició, vol fer una mica millor la nostra societat, així com tots els que l'acompanyem en aquesta aventura o que fem la guerra pel nostre compte escrivint crítiques i articles en revistes especialitzades.

Però, ¿qui ens ataca? I, ¿per què? Per una banda, els hereus ideològics del nacionalcatolicisme, aquell que dècades enrere tutelava, per la força si calia, la moralitat dels ciutadans com si fossin nens, assenyalant amb gest autoritari què havíem o no havíem de veure, protegint d'aquesta manera les nostres sensibles ments i ànimes. Per l'altra, els beats d'esquerres que, en nom d'allò políticament correcte, han esdevingut nous inquisidors, articulant formes de censura socialment més acceptables, però igualment fastigoses i nocives… Però no siguem il·lusos. Segells polítics al marge, aquí no només s'està debatent la vulneració de la llibertat d'expressió o l'assetjament moral, legal, totalment injustificat i absurd, d'un esdeveniment cultural del prestigi del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges. El que s'està qüestionant és el nostre model de societat, la maduresa de la nostra democràcia, el funcionament de la justícia, el paper de certes organitzacions cíviques , el compromís de la gent de la cultura, del cinema, amb la defensa del seu dret a crear/pensar sense pors… Veurem com és desenvolupen els fets, però caldrà mantenir-se ferm amb les nostres conviccions i lluitar. No hem de deixar que ens adoctrinin o que interfereixin en el nostre desenvolupament intel·lectual o espiritual individus o grups reaccionaris de tota mena, posseïdors d'una visió de la societat i de les seves complexitats, contradiccions, febleses i horrors, pròpia d'èpoques obscurantistes. Ángel Sala mai caminarà, ni camina, sol.

stats