URBANISME

Totes les vides possibles de les rondes, a debat

Més de 350 estudiants d’arquitectura participen en la hackató per repensar el futur de la infraestructura

Una corrua enèrgica de ciclistes travessen fugaços el carril bici de Batlle i Roig que connecta la Diagonal de Barcelona amb Esplugues de Llobregat per sota les rondes. Són prop de 350, van en fila índia i llueixen petos verd fosforescent que els unifiquen. “Què fan, una cursa?”, pregunta encuriosit un taxista que no està acostumat a veure escenes com aquesta els dissabtes al matí. La seva hipòtesi no s’allunya gaire de la idea que va tenir l’exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall quan va inaugurar les rondes. “En fer la volta per la infraestructura, Maragall va demanar: «Quants quilòmetres té tot això?» I quan li van dir que eren 42 va respondre: «Perfecte, podem clausurar els Jocs Olímpics amb una marató a les rondes»”, explica l’arquitecte i director general de Barcelona Regional, Josep Bohigas.

Al final l’empescada de Maragall de fa 25 anys no va prosperar, però aquest cap de setmana sis facultats d’arquitectura se l’han apropiat. Els ciclistes diligents són estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), la del Vallès (ETSAV), la Salle, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), l’Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC), l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (EAR) i la universitat belga Ku Leuven. Entre ahir i avui tenen el repte de recórrer les rondes posant la vista en els problemes i les mancances d’aquestes artèries viàries per repensar-les i buscar-hi solucions. Aquesta missió és el motor de la hackató Des-cobrir les rondes, que organitza la Confederació de Tallers de Projectes d’Arquitectura i s’emmarca dins la biennal de pensament Ciutat Oberta.

Un projecte de forma global

“No només hi ha una ronda o dues, hi ha molts trams. Alguns semblen un carrer, d’altres una autopista; alguns estan molt ben dissenyats i d’altres gens i creen una frontera amb la resta de l’entorn”, reflexiona Bohigas. La fragmentació i la diversitat de la infraestructura fan que sigui més difícil establir un diagnòstic general i pensar en una intervenció global, però per a alguns arquitectes aquesta ha de ser la via per actuar. “Fins ara s’ha treballat a un àmbit molt parcial. Cal repensar les rondes amb un projecte global”, argumenta l’arquitecta Patrícia Tamayo, professora de la UIC que participa avui a la hackató amb un debat sobre quina faceta de les rondes cal potenciar, si la naturalista o la metabolista. Guanyi la que guanyi, entre els experts hi ha clars punts de confluència sobre els aspectes de les rondes que necessiten una millora. Un d’aquests aborda l’essència de les artèries viàries: en una àrea metropolitana on proliferen bicicletes, patinets elèctrics i altres formes de mobilitat neta, ¿quin encaix han de tenir aquests vehicles a les rondes?

“Les rondes responen a un model de fa 25 anys que encara no és caduc, però que està a punt de ser-ho. El fet que facilitin l’accés del trànsit privat, per exemple, és una opció obsoleta davant la mobilitat que ve”, afirma l’arquitecta i gerent del Consorci del Besòs, Carme Ribas. La seva previsió atia el foc d’un debat que transcendeix la naturalesa d’aquesta infraestructura i obliga a reflexionar sobre el futur de la metròpoli. L’arquitecte de Lacol Carles Baiges argumenta: “Cal pensar com volem que sigui la ciutat del futur i atacar el problema d’arrel, perquè no sabem quin tipus de cotxes circularan per les rondes d’aquí uns anys”. Abans d’arribar-hi, però, caldrà resoldre les reivindicacions veïnals actuals, que reclamen solucions imminents al soroll i a la contaminació. La resposta passa per abordar la relació de les rondes amb la geografia que l’envolta, és a dir, amb el Besòs i amb la serra de Collserola.

Cabres i ovelles a la ciutat

Que la metròpoli gira l’esquena a la vida rural és evident des de fa anys, però els arquitectes no tiren la tovallola. La hackató fa parada a l’avinguda Jacint Esteva Fontanet, d’Esplugues de Llobregat, que ostenta un solemne camp d’alfals enmig de dos carrils per a vehicles motoritzats. Els estudiants aparquen les bicicletes en un racó, planten les motxilles i s’asseuen a l’herba en un campament improvisat. Des d’allà tindran l’estampa perfecta per entendre com el camp i la ciutat podrien conviure en harmonia: de Collserola un pastor en fa baixar un ramat de cabres i ovelles perquè pasturin a l’avinguda. Els animals dinen l’alfals que creix rebel al també anomenat Parc de Finestrelles mentre els cotxes brunzen a banda i banda i els alumnes ho enregistren tot.

Ells, que no coneixen una Barcelona sense les rondes, seran els encarregats d’aquí un temps de decidir el destí d’aquesta infraestructura monumental. “Al seu moment van ser revolucionàries, però ara són un focus de contaminació i soroll. Estan col·lapsades”, diu l’estudiant de l’ETSAB Conchi Berenguer. Avançar de manera precipitada no és una opció. “Ara toca recollir dades i informació per obrir les discussions pertinents -subratlla Berenguer-. I després serà l’hora de posar fil a l’agulla”.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF