Cinema

'Tommaso': tendresa i honestedat brutal en aquest exercici d'autoficció d'Abel Ferrara

Willem Dafoe és l''alter ego' del director al film, centrat en la seva vida quotidiana a Roma

'Tommaso'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Abel Ferrara. 115 min. Estats Units (2019). Amb Cristina Chiriac, Willem Dafoe i Anna Ferrara. Estrena als cinemes

Potser perquè sempre ha tingut un peu a l'underground, Abel Ferrara ha sabut aprofitar l'accessibilitat del cinema digital per reconvertir l'última etapa de seva carrera en un moment de producció artística prolífica, personal i brillant. Tommaso n'és un molt bon exemple. Amb la complicitat del ja habitual Willem Dafoe, que aquí li fa d' alter ego, el director d' El funeral du a terme un exercici alhora tendre i brutal d'introspecció íntima en què també participen la seva esposa, Cristina Chiriac, i la seva filla petita Anna. Ferrara se centra en la seva vida a Roma, on resideix de fa anys, i des d'on ressegueix les seves peripècies quotidianes com a nord-americà a Itàlia, exorcitza dimonis particulars i fantasies sexuals (el fantasma de Fellini plana sobre tot el film) i explora a través del psicodrama familiar els conflictes d'una parella amb molts anys de diferència.

Ferrara sap trobar aquell punt d'equilibri tan difícil en tota autoficció en què focalitzar-se en el propi ego no enterboleix la capacitat per copsar les experiències dels altres. A Tommaso, un dels directors que millor ha plasmat les addiccions al cinema també retrata la seva vivència en un grup d'ajuda mútua per a alcohòlics, en què una de les participants defineix la vida sentimental dels drogodependents dient "Nosaltres no mantenim relacions, prenem hostatges". Ferrara no només mira endins i cap al voltant, també cap al futur. I l'última paraula a Tommaso la té la petita Anna.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF