MÚSICA

El renéixer musical de Roger Pistola

El manacorí comença la seva trajectòria en solitari amb el disc titulat ‘Perdó, però’

A només vint-i-cinc anys, Roger Pistola Mascaró (Manacor, 1989) és un dels pocs músics de la seva generació que pot presumir de fer pràcticament dues dècades que està lligat en cos i ànima a la música. Establert a Barcelona des de fa uns anys, la dissolució de la seva banda, See, marca un punt d’inflexió a la seva carrera després d’haver enregistrat dos treballs tan ben acollits per la crítica especialitzada: Early Morning Sun (2010) i Opposite Poles (2012). “Segons la meva opinió -afirma el músic manacorí-, el grup s’hauria d’haver acabat quan se n’anaren dos dels membres fundadors. Durant el darrer any, tenia la sensació d’estar dins un grup de versions de See: només érem la meitat dels membres originals i ja no era el mateix”. Així, Pistola comença el vol en solitari sense abandonar les arrels musicals: “No hi ha tanta diferència entre See i les noves cançons. És la mateixa llavor que les peces de See abans d’estar arranjades: jo mateix, tocant la guitarra acústica. La diferència, però, la marca la producció minimalista i austera: el disc no està gaire adornat. No he deixat de ser qui era. No m’he reinventat, continuu sent jo mateix”.

Onze cançons profundes

Amb referents tan destacables com Nick Drake, Jeff Buckley i Thom Yorke de Radiohead, Roger Pistola ha donat forma a onze cançons, profundes i intimistes, recollides amb el curiós títol de Perdó, però. “Titular-lo simplement Perdó era avorrit i obvi. Se m’acudí que afegint-hi ‘però’ és una bona manera d’entrar en una conversa i, a més, això de dir ‘però’ al final d’una frase és molt mallorquí”, afirma. Els onze talls d’aquest nou cançoner suposen, en si mateixos, un alliberador viatge de pura introspecció compositiva en què l’autor esclata amb una gran catarsi artística: “Excepte en ocasions molt puntuals, a totes les meves cançons sol haver-hi un component autobiogràfic molt fort. No sé si és una virtut o un defecte, però tenc la necessitat d’expressar tota la merda que tenc a dins. Aquestes cançons parlen de records meus d’infantesa; d’amor, odi i perdó; de pensaments filosòfics i enfilalls d’imatges i, de vegades, una barreja de tot plegat”. Perdó, però, a més, marca una tornada al català, llengua amb què fa les primeres passes dins la indústria discogràfica a principis de la dècada passada amb Kard’s Piken.

Mà dreta: Jorra S. Peset

Enregistrat el 2013, Pistola ha tingut com a mà dreta el baixista manacorí Jorra S. Peset, militant en formacions com Roig!, Pujà Fasuà i Manfel, entre d’altres. De la bateria s’encarrega el veterà Toni Toledo, membre de Sexy Sadie, Amaral i, més recentment, el col·lectiu Forces Elèctriques d’Andorra: “La participació de Toni en el disc fou idea de Jorra: ell havia produït el segon disc de Pujà Fasuà i n’havien quedat encantats. Li mostrà les meves cançons i li agradaren molt, cosa que féu que s’involucràs en el projecte amb molta il·lusió i pràcticament d’una manera altruista, cosa que és molt d’agrair”. El treball, que fa poc s’ha posat a la venda a les botigues en format físic, també es pot descarregar a la xarxa de franc: “M’és igual que la gent se’l descarregui de manera gratuïta: el que em fa feliç és que l’escoltin, i ja està”, subratlla.

Fa un parell de setmanes, les cançons de Perdó, però han sonat en directe a la Ciutat Comtal: per aquestes actuacions, Pistola s’ha fet acompanyar pel guitarrista català Pau Figueres, col·laborador de figures tan destacades com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres. La presentació oficial a Mallorca, però, es farà esperar una mica: en primer lloc, el divendres 14 de març oferirà un set acústic a la festa del segon aniversari del webzine 40putes, a Sa Possessió, per encalentir motors; l’endemà, el 15, tornarà al Teatre de Manacor acompanyat per Figueres, Jorra i Toledo: “Anirem un poc de cul: només assajarem un dia abans. Sort d’ells, però: són uns músics de luxe”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF