LITERATURA

Tirant ja no porta arnès sinó armadura: 10 adaptacions lingüístiques de Màrius Serra

El filòleg ha actualitzat el català medieval de la novel·la de Joanot Martorell

Com parlaria avui el Tirant? L’adaptació de la llengua de Tirant lo Blanc ha sigut un repte majúscul per a Màrius Serra, que ha optat per una "actualització". “Escriure és decidir, sempre, un registre, unes opcions, que jo he intentat que siguin coherents i que responguin a uns criteris que explico al pròleg”, diu. Hi havia dos camps molt presents: la moda i les armes, per la qual cosa s’ha servit de L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, de Martí de Riquer. La part més difícil, però, ha sigut la retòrica. Aquí escollim 10 adaptacions que es troben a la novel·la que edita Proa.

Tirant lo Blanc per fi parla el català d’avui


1. Arnès passa a ser armadura

L’ampliació de significats que ha tingut el terme original portaria el lector a pensar en els seus usos esportius (o pornogràfics) i no pas en l’armadura de cavaller. Per això canvia la paraula sempre.
– que puga comportar lo pes de l’arnès
– que pugui aguantar el pes de l’armadura.

2. “Santa Maria val!” és “Maria Santíssima!”

L’emblemàtica invocació a la Verge ha caigut en favor d’una opció més transparent.
—O Santa Maria val! —dix lo rey—. E serà veritat que la virtuosa comtessa sia morta per causa mia?
—Maria Santíssima! —va exclamar el rei—. A veure si ara la comtessa morirà per culpa meva.

3. A tota ultrança vol dir a mort

La violència és explícita i generosa, amb combats a vida o mort. Serra a vegades canvia i d’altres manté l’expressió original però l’explica.
volia combatre un cavaller a peu a tota ultrança.
volia combatre a peu i a ultrança, és a dir, lluitar amb un cavaller fins a la mort.

4. Estrenu ara és intrèpid

Tirant rep l’apel·latiu d’ estrenu a tota la novel·la i ara passa a ser valent, ardit o coratjós.
l’animós capità e estrenu cavaller Tirant lo Blanch de Roqua Salada.
el coratjós capità i cavaller intrèpid Tirant lo Blanc de Roca Salada.

5. Exònims anglosaxons

Serra recorre a la traducció anglesa de David Rosenthal del 1984 per recuperar els exònims genuïns anglosaxons: Canterbury (i no Conterburi) o Guillem de Warwick (i no Varoic). I el mateix camí segueix amb topònims com Ceuta (no Cepta) o Borgonya (i no Burgunya).

6. Cavalleries o armes són combats

Digau-me, si plasent vos serà —dix l’ermità—, lo principi e la fi de les armes que Tirant ha fetes.
—M’agradaria molt —va demanar llavors l’ermità— que m’expliquéssiu tots els combats que va vèncer Tirant.

7. Refranys actualitzats

Al capítol 100 hi surt un refrany que només es documenta al Tirant: “E no sabeu vós com diu aquell refrany antich «mudant edat, muda’s ventura?»”. S’actualitza així: "béns de fortuna muden com la lluna". També actualitza la dita “ metre mostalla per jolivert” amb la fórmula “donar garses per perdius”.

8. Més digne que virtuós

Paraules abstractes com virtut són percebudes diferent cinc segles després, per tant,  virtuós s’ha convertit en honest, digne o exemplar.

9. Un cabdill massa franquista

Seguint De Riquer, Serra ha adaptat el Capdillo-sobre-los-capdillos com a l’emir dels emirs, perquè trobava la paraula cabdill massa connotada pel caudillo Franco.

10. Tirant ‘lo’ Blanc

L’adaptació il·lustrada de Joan Sales per a joves fa servir Tirant el Blanc. Per a Serra, l’original ja és part de l’imaginari. A més, trobava brillant mantenir noms com Plaerdemavida o la Viuda Reposada.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF