Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Tina Vallès indaga en l'intimisme i la quotidianitat

'El parèntesi més llarg' ha guanyat el Mercè Rodoreda

Quan Tina Vallès pensa en els disset contes que integren El parèntesi més llarg , guanyador de l'últim premi Mercè Rodoreda, imagina aquelles peces de roba "de talla única" -mitjons, guants, samarretes- que encaixen amb la majoria de compradors. Aquesta ha estat una de les voluntats de l'autora a l'hora de posar-se a escriure el quart llibre: aconseguir un seguit de narracions que puguin arribar a molts lectors, ja sigui perquè inclouen situacions amb què tothom pot haver-se trobat, per la manera directa com les explica o perquè el vocabulari utilitzat no fa cap lleig als col·loquialismes ni rebutja l'oralitat. "Sento que amb El parèntesi més llarg m'estreno de debò en el conte -diu l'escriptora-. Fins ara, el material de base dels meus llibres havia estat la realitat. Aquí, la vocació principal és explicar històries: m'he deixat portar més per mi mateixa i en certa manera m'he alliberat".

Llicenciada en filologia catalana, Vallès ha compaginat l'escriptura amb la traducció i la correcció. El seu debut, L'aeroplà del Raval (LaBreu) va arribar l'any 2006: la tria de textos del blog homònim permetia accedir a la narrativització del seu entorn més pròxim, el del barri barceloní on vivia, que tornava a ser escenari de bona part de les narracions d' Un altre got d'absenta (LaBreu, 2012). Aquest volum que va ser precedit per Maic (Baula, 2011), una novel·la sobre un nen sense pare que arrencava d'una experiència real: el nen, que passava les tardes sol a casa amb un germà disminuït a càrrec seu, picava a la porta on vivia l'escriptora i hi parlava.

El parèntesi més llarg arrenca amb un conte que Tina Vallès considera programàtic: d'una banda, la seva narradora, en comptes d'afegir "llet, cereals i aigua" a la llista de la compra escriu una carta de comiat a la seva parella. "Aquell passatge que diu «T'ho aboco tot sense signes i tu ja t'ho endreçaràs, i si hi ha res que no entens és que potser no ho has d'entendre i ja està» és un dels punts importants de tot el llibre", assegura l'escriptora.

Personatges que dubten

"En lloc de fugir cap enfora, molts dels personatges del llibre fugen cap endins", diu Vallès. La manera d'explicitar-ho en les narracions és a través dels monòlegs interiors: a Portabilitat , un home pateix un llarg viacrucis amb una companyia telefònica, després d'acceptar una oferta per unificar la tarifa telefònica i internet; a Rots , un noi espera el metro durant més d'un quart d'hora i a mesura que va perdent la paciència, els seus pensaments es disparen cap al deliri; Crema depilatòria explica l'espera d'una dona que fa cua al supermercat i imagina com serà la nit amb aquell "amic d'un amic" que se suposa que va "assedegat de relacions sense compromís".

Hi ha dos contes on Vallès combina les situacions quotidianes i domèstiques que descriu amb un punt de crítica social. A Pinter carrega "contra les relacions poc sanes i interessades que hi ha en el món de la cultura barcelonina". A Taxi , una dona que va de part li serveix per "reivindicar un sentiment que quan ets a punt de ser pare o mare és molt freqüent i surt poc als llibres: la por".

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF