Tilda Swinton: “Havia de venir perquè Sitges és fantasia”

Tothom sap que Sitges és el festival dels fenòmens paranormals i inexplicables, del terror i la bruixeria. Però el que està passant amb la pel·lícula que ahir va inaugurar el festival, el remake del clàssic de Dario Argento Suspiria, comença a semblar una maledicció en tota regla. Fa un parell de dies, el seu director, Luca Guadagnino, va cancel·lar la seva visita a Sitges per culpa d’una malaltia. Dimecres, l’actriu Jessica Harper, protagonista de la versió d’Argento i també present en el remake, es va trencar un genoll camí de l’aeroport. La següent baixa va ser la de Mia Goth, una de les protagonistes: la noia es va divorciar la setmana passada després de fer-se públic que el seu marit, Shia LaBeouf, estava embolicat amb la cantant FKA Twigs, l’ex de Robert Pattinson, així que la dona no devia estar d’humor per a festivals.

Almenys quedava la gran Tilda Swinton, però precisament ahir al matí va morir el seu pare, a qui l’actriu portava una setmana acompanyant en la seva malaltia. Swinton va cancel·lar la roda de premsa que tenia prevista, però va treure forces per viatjar a Sitges i ser a la gala inaugural, molt emocionada, per acceptar el Gran Premi d’Honor del festival. “Avui és un dia molt especial perquè ha mort el meu pare -va explicar-. M’he preguntat si havia de venir a Sitges i he pensat que sí, perquè Sitges és fantasia”. A Sitges se sentiran moltes ovacions, aquests dies, algunes dedicades a directors i intèrprets, d’altres motivades per morts truculentes a la pantalla, però no n’hi haurà cap de tan emocionant com la que ahir va rebre Tilda Swinton.

Mig segle després del 68

Abans de l’homenatge a Swinton, el director de Sitges, Ángel Sala, va inaugurar oficialment el festival invocant l’esperit del Maig del 68, l’any en què es va estrenar la pel·lícula que serveix de leitmotiv d’aquesta edició, 2001: una odissea de l’espai. “Aleshores les pel·lícules s’atrevien a parlar de moltes coses sense problemes -va recordar Sala-. Ara estem en un moment caòtic de guerres i desigualtat, però amb una cultura lliure i sense censures, anar a millor encara és possible”.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF