Cinema

'The vast of night': una obra de ciència-ficció que és tota una lliçó d’ètica i estètica de la sèrie B

Dos adolescents busquen l'origen d'un senyal acústic misteriós a l''opera prima' d'Andrew Patterson

Direcció: Andrew Patterson. Guió: James Montague i Craig W. Sanger. 91 min. Estats Units (2019). Amb Sierra McCormick, Jake Horowitz, Gail Cronauer i Bruce Davis. Disponible a Amazon Prime a partir del 12 de juny

El primer que veiem a The vast of night no és una imatge, sinó un so: freqüències que semblen correspondre’s amb la hipnosi psicodèlica de les guitarres que se senten a la banda sonora, i que deixen una subtil empremta damunt la foscor de la pantalla en negre. Es tracta d’una bona manera de preparar el terreny per a una proposta en què el que se sent sovint és més revelador que el que els nostres ulls amb prou feines intueixen en la immensitat de la nit. A continuació, l’ opera prima d’Andrew Patterson ofereix una altra pista sobre les seves coordenades, tot acostant la càmera a un monitor de televisió que emet la capçalera d’una sèrie que sembla cosina de La dimensió desconeguda. El dispositiu serveix per introduir-se literalment en la història protagonitzada per la Fay i l’Everett, dos adolescents d’un petit poble de Nou Mèxic als anys cinquanta que, durant el seu torn nocturn com a teleoperadora i locutor de ràdio, detecten un senyal acústic misteriós i es llancen a la recerca del seu origen.

Tot i l’imaginari vintage, The vast of night no vol ser un exercici nostàlgic de ciència-ficció, sinó la posada en escena d’una època en què la comunicació viatjava a una velocitat diferent de l’actual. I, també, una peça que aplica la política de la sèrie B per recordar que sovint és la veu dels desheretats la que conté la increïble veritat que la història oficial no pot assumir.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF