‘The sleepers’: els espies de la Revolució de Vellut

BarcelonaAquest novembre fa trenta anys que la ciutadania de Txecoslovàquia va acabar amb el govern de partit únic comunista en el que s’ha anomenat la Revolució de Vellut, un esdeveniment que els espectadors catalans vam poder viure gairebé en directe gràcies a aquell programa mític de 30 minuts titulat Txecoslovàquia: al cor de la revolta. La HBO celebra l’efemèride amb l’estrena aquest diumenge, 17 de novembre, d’una minisèrie que ha produït la seva branca europea. The sleepers és un drama d’espionatge ambientat en aquest moment en què comença a enderrocar-se el bloc soviètic, i en un país que no sol ser l’escenari habitual d’aquest tipus de ficcions. El Viktor (Martin Mysiska), un carismàtic professor de rus, i la seva dona Marie (Tatiana Pauhofová), una pianista força més jove que ell, són dos dissidents emigrats a Londres que decideix tornar a la seva terra. Un cop a Praga, un accident inesperat provoca la misteriosa desaparició del Viktor, mentre que la Marie es desperta desconcertada a l’hospital. La dona inicia la recerca del seu marit en un itinerari que la portarà a conèixer des del costat més fosc dels serveis secrets txecoslovacs, la StB, fins als membres actuals de la resistència.

Escrita per Ondrej Gabriel i dirigida per Ivan Zacharias, The sleepers trasllada amb convicció argumental i estil visual a la Praga de finals dels 80 els atractius de la millor ficció d’espies de la Guerra Freda. La sèrie té tot el que es pot esperar d’un títol d’aquest gènere: des de personatges que es dediquen amb zel a les tasques d’observació i vigilància dels seus conciutadans i al desxiframent de missatges en clau fins a les giragonses pròpies del contraespionatge que et fan dubtar sempre de qui espia per a qui. Narrada en la seva major part des del punt de vista de la Marie, que es troba tan perduda com l’espectador en aquest escenari, la sèrie també qüestiona la dimensió intocable del seu desaparegut i atractiu marit, a qui una exparella defineix com “un d’aquells homes que només es mostren valents en la política”. Així, The sleepers acaba reflexionant sobre la necessitat de tota revolució de construir els seus propis herois i màrtirs i sobre què passa quan es posen a prova els límits morals. També introdueix aquell factor humà i/o atzarós que en aquests casos sempre obvien conspiradors, analistes i estrategs.

Cantines obreres i ‘paternosters’

Com a producció eminentment europea, The sleepers trenca amb l’omnipresència nord-americana en la ficció d’espionatge de la Guerra Freda. Aquí són els britànics els encarregats de representar el contrapunt occidental capitalista amb tota la seva zona d’ombres. En la seva molt convincent i detallada recreació d’un escenari identificable de país d’Europa de l’Est dels anys 80, la sèrie té l’encert d’evitar les localitzacions turístiques i històriques més típiques de la capital txeca. En canvi, no hi falten les cantines de regust obrer, els ascensors paternoster, les façanes brutalistes i l’estrella roja coronant algun edifici. Però tot i que a la sèrie parlin en txec i que estigui rodada en gran part a Praga, es troba a faltar més aprofundiment en les especificitats de la Revolució de Vellut. No tant de personatges o de fets històrics concrets -ja que està clar que la sèrie no juga a la dramatització històrica en aquest sentit-, sinó de la idiosincràsia concreta de la revolta txeca, que finalment queda massa dissolta en un imaginari general que es podria aplicar a qualsevol altra ciutat de l’antic bloc soviètic.

Ondrej Gabriel per a la HBO Europa. En emissió a la HBO