Crítica de cinema
Cultura 15/10/2019

'The King': Timothée Chalamet és un Enric V mil·lennial a la nova producció de Netflix

Crítica del film de David Michôd, que dilueix Shakespeare en l'èpica de 'Joc de trons'

Manu Yáñez
2 min
Timothée Chalamet és  Enric V a 'The King'

Direcció: David Michôd. Guió: Joel Edgerton i David Michôd. 140 minuts. Regne Unit, Hongria i Austràlia (2019). Amb Timothée Chalamet, Joel Edgerton i Robert Pattinson.

En més o menys grau, tota actualització d’un text pretèrit comporta una reflexió sobre el present. I si parlem d’unes obres imprescindibles i universals com el cicle teatral que Shakespeare va dedicar a Enric IV i Enric V, aleshores sembla impensable que la relectura no esdevingui un estudi d’abast contemporani. Com recorda la crítica Manohla Dargis a The New York Times, l’Enric V (1944) de Laurence Olivier feia referència a la lluita contra Hitler, mentre que les Campanades a mitjanit (1965) d’Orson Welles apel·lava a l’antiheroica Guerra del Vietnam. En aquest sentit, The King de David Michôd, el nou producte de la factoria Netflix, perd l’oportunitat de plantejar una incisiva meditació en clau actual sobre la tirania del poder i es decanta per diluir la complexitat de l’obra original en un calculat híbrid d’intimisme embrutit i èpica desfermada, a la manera de Joc de trons.

Al capdavall, l’interès de The King passa menys per qüestions d’ordre estètic, narratiu o polític, i més per la singularitat de la presència de l’actor Timothée Chalamet. Després de convertir-se en una icona mil·lennial amb Call me by your name (2017), el nou Enric V passeja el seu caminar indolent, l’aura andrògina i uns aires descaradament cool per l’Anglaterra del segle XV. Una dissonància anacrònica que injecta una certa empenta a una pel·lícula llastada per la seva impersonalitat.

stats