64È FESTIVAL DE CINEMA DE CANES
Cultura 23/05/2011

'The tree of life' guanya la Palma d'Or a Canes

Josep Lambies
2 min
Terrence Malick no surt a saludar L'actriu Jane Fonda va lliurar la Palma d'Or a dos dels productors de The tree of life , Bill Pohlad i Dede Gardner. Com ja va passar a la roda de premsa ara fa una setmana, Malick no es va presentar a l'acte.

Enviat especial a canesCanes ha apostat per l'opció més arriscada de tota la competició. The tree of life , dirigida per Terrence Malick i interpretada per Brad Pitt i Sean Penn, és el film més ambiciós que s'ha vist aquests dies de Festival. Com tots els actes de valentia, ha tingut adoradors i detractors, que des del dia de l'estrena fins avui s'han omplert la boca amb crítiques de tots els colors. Ningú no sabia en quin dels dos plats de la balança es col·locaria el jurat. Ahir, al final de la gala de cloenda que conduïa Mélanie Laurent, el seu president Robert De Niro va revelar per fi el seu parer quan va atorgar-li la Palma d'Or.

Molts aplaudiran el veredicte amb la mateixa força amb què van lloar el film després de l'estrena. Els que van deixar-se els pulmons xiulant, en canvi, se'n faran creus, i es preguntaran per què The tree of life , i no La piel que habito, de Pedro Almodóvar, o Le Havre, d'Aki Kaurismäki. En una cosa sí que hi ha consens: la pel·lícula premiada no és rodona. Però Malick, que només ha fet cinc llargmetratges en la seva carrera i acaba de rodar el sisè amb Javier Bardem, ha demostrat que no té por de fer el ridícul. Pocs cineastes poden presumir d'aquesta virtut.

L'última nit de catifa vermella

Jane Fonda va fer l'entrega de la Palma a aquest poderós film, tan visionari com ho va ser en un altre moment el 2001 de Stanley Kubrick -la gran diferència és que aquí el simi trencaossos és un dinosaure compassiu-. Malick reclama a la pel·lícula el mateix que Kubrick l'any 1968: molta fe. Qualsevol que avui dia es passegi per la vida amb aires de profeta com ho ha fet Malick és candidat a guanyar-se un clatellot. Per això és un gran mèrit que no hagi tingut cap mania a l'hora d'arriscar-se.

Darrere la càmera, Malick és un paio coratjós. Però sembla que entrar a pla li produeix al·lèrgia. Va crear molt enrenou al Festival quan va decidir no sotmetre's a les preguntes dels mitjans el dia en què es va estrenar el film. Ahir a la nit tampoc no va aparèixer pel Lumière, i pujar a l'escenari a recollir el trofeu va ser feina dels seus productors. Minuts abans, els dos germans Dardenne i Nuri Bilge Ceylan havien fet el mateix recorregut. Les seves respectives obres, Le gamin au vélo i Once upon a time in Anatolia , van endur-se ex aequo el Gran Premi.

La nit de cloenda també va coronar, esclar, els dos millors actors del Festival. La Palma a la millor interpretació masculina va ser per a Jean Dujardin, que en el seu paper a The artist ha reciclat els millors tics dels grans actors del mut, com Buster Keaton o Douglas Fairbanks. L'estrella femenina va ser Kirsten Dunst, que continua amb la tradició de premiar les actrius de Lars von Trier -l'any 2009, Charlotte Gainsbourg es va endur la Palma pel seu paper a Antichrist- . Nicolas Winding Refn i Joseph Cedar van ser premiats amb les Palmes al millor director i al millor guionista, i Maïwenn Le Besco, directora de Polisse , va recollir el Premi del Jurat.

stats