LITERATURA
Cultura 19/06/2011

Temps de corrupcions, amenaces i 'hackers'

Acceso no autorizado, vuitena novel·la de Belén Gopegui, s'endinsa en les ombres més amenaçadores del nostre present a través de dos personatges: la vicepresidenta del govern i un pirata informàtic.

Jordi Nopca
3 min
Belén Gopegui ha publicat vuit novel·les, ha escrit tres guions de cinema i ha participat en un llibre col·lectiu sobre Cuba.

Barcelona."Un votant dóna el suport a un projecte polític per convicció. Quan el partit polític no compleix les seves promeses electorals l'efecte que provoca no és el de la desil·lusió, sinó una sensació de faltar-los al respecte i a la veritat". Belén Gopegui s'expressa amb un fil de veu, però aquest fil -encara que sigui prim i d'un blanc quasi invisible- és prou tens com per fer mal. La nova novel·la de l'autora madrilenya ha generat molta expectació: tenint en compte que Gopegui escriu conscientment des del temps on respira, el que és normal és que una novel·la que té la vicepresidenta del govern com a protagonista hagi cridat l'atenció per motius extraliteraris.

"La meva vicepresidenta és de ficció -i per això es diu Julia i no María Teresa-, però es poden trobar algunes semblances entre el meu personatge i l'exvicepresidenta del govern". En comptes de fixar-se en el que passa a dins dels despatxos o en les sessions del Congrés, Gopegui ha parat més atenció en els dilemes morals i ideològics del personatge a partir de descobrir que un troià s'ha ficat a dins del seu ordinador. En comptes de denunciar-ho, la vicepresidenta comença a parlar amb el desconegut: la crisi econòmica i de valors del govern del qual forma part -amenaçat per conspiracions invisibles, fins i tot des de l'interior del partit- van conduint la narració cap a una dissecció fosca i molt ben travada sobre els punts foscos de la nostra democràcia parlamentària, contraposats per l'acció d'un hacker i un advocat en hores baixes. "La solitud que experimenten els personatges no és causada pels secrets que uns i altres saben, sinó pel sistema d'intercanvi en què es mouen -explica Gopegui-. Per ells, els secrets funcionen d'una manera semblant a la del capital en un mercat capitalista: com una inversió que cal rendibilitzar. Tota inversió comporta uns riscos i cal enfrontar-se durament a la competència. La política neoliberal és el que els condemna a ser solitaris. A mesura que van qüestionant aquesta política, els personatges van interactuant entre ells".

Un govern sense president

"Una de les llavors de la novel·la va ser escriure sobre una instància de poder molt pròxima a la del president, en què pogués mostrar que en política no només cal tenir en compte el cop de puny a la taula", diu Gopegui. A Acceso no autorizado , la figura del president no és una presència absent, sinó directament una absència que contrasta amb l'eixam de conspiracions i amenaces que orbiten per sota seu. "Si hagués fet una novel·la sobre el president hauria semblat que volia parlar d'una situació excepcional", argumenta Gopegui, que arriba a posar en boca del personatge de la vicepresidenta l'acusació més rotunda que se li pot fer a un polític: la manca d'ideologia.

"Tant en la novel·la com en la realitat, la corrupció no desestabilitza el sistema polític, més aviat l'alimenta -diu l'autora-. En el nostre sistema, tant la corrupció com la violència tenen dues cares complementàries. Hi ha una corrupció legal: les prebendes, la informació privilegiada i el clientelisme pressupostari. D'altra banda, hi ha també una corrupció il·legal: la prevaricació i els suborns. Pel que fa a la violència, n'hi ha una de manifesta -accidents oportuns, assassinats, dossiers de tipus sexual- i una d'institucionalitzada -cessaments, nomenaments, homenatges, filtracions-. Totes dues cares són complementàries: és possible que el pitjor (el que és il·legal i manifest) funcioni com una cortina de fum del que és legal i institucional. Però ni una dimensió ni l'altra estan separades".

Mentre que la vicepresidenta malda per trobar una sortida digna al laberint de problemes governamentals en què es troba, el 'hacker' i l'advocat s'esforcen per penetrar sistemes informàtics de seguretat al mateix temps que intenten escapar de coaccions i amenaces. El món d'aquesta novel·la és molt fosc. Potser tant com el nostre.

stats