El Teatre del Mar, contra la repressió artística
Èxit de convocatòria i públic en el teatre per la llibertat d’expressió
PalmaPeces de música, dansa, clown o poesia varen expressar el suport a Valtonyc dels 14 artistes participants en l’acte de divendres 15 al Teatre del Mar, organitzat per Acallar en el marc de la Setmana per la Llibertat d’Expressió.
Salvador Oliva, que n’ha fet tant la dramatúrgia com la producció, declarà la seva il·lusió i sorpresa davant de l’èxit de la convocatòria, tant entre els participants -que ho fan desinteressadament-, com entre el públic: “El teatre ha quedat petit, dues setmanes abans de l’acte ja havíem venut el 80% de les entrades”.
Els contactes d’anys de professió i el suport de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya va fer que a aquesta xarxa d’agents implicats s’hi sumassin actors com Sergi López o Alex Brendemühl, que finalment no varen poder participar-hi per qüestions d’agenda, ja que eren a Senegal i Berlín respectivament, però varen expressat el seu suport.
Antonio San Juan tampoc no hi podia assistir i hi envià Willy Toledo, qui just està pendent de la resolució d’una causa per insultar Déu i la Verge Maria. San Juan i Toledo són dos dels fundadors del Teatro del Barrio de Madrid, una iniciativa cooperativista i compromesa amb un teatre polític, que expressa la veu del carrer i crea un espai de presa de consciència.
La premissa per als creadors d’ahir era la llibertat d’expressió. Cada autor tenia entre 10 i 15 minuts per desenvolupar una peça sobre aquest tema a partir del seu llenguatge, i tot i no hi hagué assajos previs, l’estructura narrativa i la intensitat exponencial foren orquestrades per Salvador Oliva.
Va obrir l’acte Clara Ingold, animant un públic molt entregat amb versions de Freddie Mercury i David Bowie; continuà Laia Martínez i López, reivindicant l’acte com una celebració del dret d’expressió i l’art com a manera d’exercir-lo, qui, a més d’alguns poemes propis, també en va recitar d’altres autors, com ara la peça de Josep Pedrals Estado de derecho .
La següent veu femenina que hi sonà va ser la d’Anna Gabriel, amb un missatge d’àudio que va omplir l’escenari des de Ginebra. Llonovoy va fer riure tothom amb jocs de paraules carregades d’interpretacions, com ara “amb tants de judicis acabes perdent els papers” o “per una lletra empresonen un Valtonyc, que hi veu diferent... Cap oculista entre el públic?”. Les gloses de Mateu Xurí varen donar el to folklòric a un acte que acabà amb les intervencions dels actors també imputats Toni Albà i Willy Toledo.
Les reaccions suscitades per les accions prèvies d’aquesta setmana, la pintura del mur de la presó i la següent demolició, així com les pintades sobre les peces de Santiago Sierra, l’organitzador Salvador Oliva les va interpretar com un reflex de la polarització social estesa davant una falsa transició, que expressa una impunitat envers les actituds de la ultradreta espanyolista i una gran repressió envers l’expressió d’altres inclinacions.
