Publicitat
Publicitat

El TNC despulla totes les cares del desig

'Desig sota els oms', el clàssic d’Eugene O’Neill, es pot veure al 26 de novembre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

L’ambició i l’amor actuen com les dues cordes tensades d’un tiragomes just abans de disparar. En el punt de mira hi ha els tres protagonistes de Desig sota els oms, el clàssic d’Eugene O’Neill que es pot veure des de demà fins al 26 de novembre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sota la direcció de Joan Ollé. Escrita poc abans del Crac del 29, l’obra dissecciona les diverses formes que pot prendre el desig i els efectes de les crisis sobre les persones a partir de les vivències d’una família nord-americana durant la febre de l’or de Califòrnia a mitjans del segle XIX.

“L’Amèrica del rifle es cola al muntatge, que gira al voltant de la propietat i la religió. També s’hi endevina una manera de fer amb perfum de Donald Trump”, afirma Ollé. Malgrat l’empremta ineludible de la identitat nord-americana, Desig sota els oms està fortament influenciat pels mites grecs i té clares ressonàncies del triangle amorós format per Teseu, Fedra i Hipòlit a la tragèdia d’Eurípides. En el text d’O’Neill, el patriarca és Cabot, un vell granger aferrat a un pedregar que ha aconseguit fer fèrtil. “La seva lluita és la d’un home per la terra. De les pedres n’ha fet sortir blat i per a ell és una victòria, perquè hi ha arribat després d’un esforç continuat”, assenyala Pep Cruz, que interpreta el granger.

El desig de posseir la terra i dominar-la fins al màxim exponent el porta a casar-se amb l’Abbie (Laura Conejero), una dona molt més jove, per assegurar-se així que serà ella qui heretarà les seves possessions, i no el seu fill. Es tracta d’un matrimoni mercantil per totes dues bandes, perquè el gran anhel de la dona és, segons Conejero, “tenir una casa pròpia i deixar de treballar per als altres”. Però la possessió que sotmet els personatges d’O’Neill no és només material. Una passió desenfrenada neix entre la nova esposa i l’Eben, un dels fills del granger, que exerceix com el tercer vèrtex del triangle dramàtic. “Experimenten un desig autèntic i irrefrenable. És una obra on triomfa l’amor per sobre de tot, però això no és necessàriament positiu”, destaca Ivan Benet, que interpreta l’Eben. La seva atracció cap a l’Abbie és inversament proporcional a la relació que té amb el granger, a qui culpa d’esclavitzar i causar la mort de la mare.

Desig sota els oms està escrita en l’angloirlandès que es parlava el 1850 en algunes granges nord-americanes. En la traducció al català, Iban Beltran i Joan Ollé han optat per defugir l’estandardització i han transformat el dialecte original en “una llengua que té molt a veure amb la que es parla a la Garrotxa”, diu el director, que ha procurat mantenir “la musicalitat típica de les zones rurals malgrat que sigui una aposta arriscada”. Amb Santi Ricart i Pepo Blasco, entre d’altres, al repartiment, l’espectacle acosta un autor poc present a l’escena catalana. “És una obra fonamental d’un dramaturg nord-americà contemporani essencial”, diu el director del TNC, Xavier Albertí, que en subratlla la importància perquè “permet entendre molt bé les arrels fundacionals dels Estats Units”.

Els llibres que ens fan grans

Etiquetes