Suu: "Ens hem pensat que si no érem perfectes i superguapos no seríem ningú, i això és mentida"

BarcelonaSusana Ventura (Barcelona, 2000), Suu per a la música, vol eixamplar el radi d’acció. Dos anys després de Natural, publica Ventura (Halley Records, 2020), un disc produït per Carlos Sadness en què el pop mestís –“de festa major”, diu ella– deixa pas a un pop més indie i el català cedeix el protagonisme al castellà. La gira, que començarà el 3 d’abril a l’Strenes de Girona, passarà pel Guitar BCN (25 d’abril) i el Festival Sons Solers (10 de juliol).

Què és el que t’ha dut a fer aquest canvi musical?

Doncs suposo que els gustos musicals. M’agrada fer música que jo pugui escoltar a casa i que li agradaria escoltar al meu públic, i si hagués fet un disc com el primer no me’l posaria perquè no és l’estil que estic escoltant ara. En diem indie, però en realitat és més que això.

¿El que escoltes t’influeix molt en el que faràs després?

100%. La música que escolto influeix molt en la que acabo fent.

¿I has escoltat Billie Eilish aquest últim any?

La meva germana sí, però jo no tant. Sí que ha sonat bastant a casa, però a mi m’agraden més grups espanyols que estan emergent ara com Carolina Durante i La La Love You. I també he escoltat molt Carlos Sadness, Nancys Rubias, La Oreja de Van Gogh...

Com vas conèixer Carlos Sadness i vas decidir que seria el productor de 'Ventura'?

Ens vam conèixer en un concert benèfic i ens seguíem a les xarxes. No érem col·legues, sinó coneguts de les xarxes socials. Algun cop havíem parlat perquè jo penjava cançons a Instagram i ell em donava algun consell. I com que m'agrada molt com fa música, un dia l'hi vaig preguntar. Va dir que sí i ens hem fet amics arran de fer el disc. És un tio que en sap moltíssim i que no té por d'innovar. És molt maco.

Quines sonoritats ha incorporat ell al disc?

Molta electrònica, sobretot. Sintes que a mi no se m'hauria acudit mai posar.

¿La cançó que enllaça Natural amb Ventura seria NaturalVenturaAlgo de mí

Sí, totalment. I Tant de bo també és bastant de l'estil de Natural, a nivell de la producció. Algo de mí és la més festivalera, la més de festa major que hi ha en aquest disc, i la que més podria enllaçar amb La Pegatina, que és un grup que fa l'estil que jo feia abans.

Fins que vas fer Natural

Fatal, perquè si fos per mi penjaria una cançó cada setmana o cada mes. El que passa és que penjar una cançó en condicions cada mes és gairebé impossible perquè el cervell no et permet escriure una bona cançó cada mes i anar a l’estudi, produir-la... Si fos jo sola qui produís potser sí que podria fer-ho, però ara mateix no hi estic capacitada. Ara, sí que m’agradaria, i de fet és un objectiu d’aquest any: aprendre a produir bé i poder-ho fer jo, perquè al final, si al meu públic li agrada tenir una cançó cada mes ¿per què no els puc donar una cançó cada mes?

Com Rosalía.

És el que m’agradaria fer. Com Rosalía, o com C. Tangana, que no ha tret ni disc, sinó que ha anat traient singles, que jo crec que és com funciona tot ara mateix.

La cançó Eres un temazo

És molt important. Som la generació de l’Instagram, i des que tenim 13 o 14 anys hem estat exposats a veure qui té més likes, qui és més guapo, qui surt millor a les fotos, etc. I és una merda perquè ens hem maleducat nosaltres mateixos en aquest aspecte i ens hem pensat que si no érem perfectes i superguapos no seríem ningú, i això és mentida. Llavors toca reafirmar-nos en aquest aspecte perquè, ostres, l'altre dia llegia que som la generació més deprimida de la història. Hem de canviar això totalment perquè hem de tirar endavant el món. Som el futur, no? Eres un temazo busca això, cantar-la davant del mirall i dir: "Eres un temazo, eres lo mejor".

¿Has notat si en el món de la música es perpetuen aquests mateixos comportaments?

A nivell mundial, la música que més s'escolta és el reggaeton i el trap, i els videoclips són de ties en pilotes i de tios fumant droga. I hi estem superexposades. Si no ets una dona perfecta i no toques un instrument, oblida't de triomfar en el món de la música; així és com ens ho venen a nivell mundial. Ha d'haver-hi un canvi de seguida, i no sé com serà.

¿El teu territori és Gràcia i el Raval? Són els llocs que apareixen a les cançons.

Soc de Sant Gervasi, però he viscut a Gràcia tota la vida, no dormint-hi però sí fent-hi vida, i considero que el meu barri de Barcelona és Gràcia. El Raval no ho és gaire, però a l'hora de traduir el Tant de bo per fer Ojalá, vam canviar el carrer Escorial pel Raval. No té més història. Jo soc de Gràcia i Gràcia apareix bastant al disc.

¿Tens pla B, al marge de la música?

Si no funciona? Bé, he tret un llibre de poesia. Pot ser que sigui el meu pla B, però no ho tinc gaire clar.

Diuen que els poetes viuen pitjor que els músics.

Això m’han dit... De tota manera, jo ho donaré tot pel pla A, i si en algun moment el pla A se’n va a la merda ja demanaré diners al metro, però prefereixo apostar-ho tot a estar a mitges tintes.