FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SITGES

‘Superlópez’ alça el vol a Sitges

Dani Rovira encarna el personatge en una comèdia que parodia les històries d’origen dels superherois

Els nord-americans potser tenen el Superman, però nosaltres tenim el Superlópez, un superheroi maldestre, oficinista mediocre, aficionat a la papiroflèxia, seguidor del C.F. Parchelona i nòvio etern de Luisa Lanas. El personatge creat per Jan ja té la seva pel·lícula, presentada ahir al Festival de Sitges. El viatge de la vinyeta a la pantalla l’ha comandat Javier Ruíz Caldera amb un guió de Borja Cobeaga i Diego San José, el mateix equip que ja va adaptar al cinema un altre mite de Bruguera, Anacleto, agente secreto, però en lloc de reinventar el personatge i projectar-lo en el futur com van fer amb la creació de Vázquez, aquí es mouen més a prop de l’univers dels còmics de Jan, combinant el respecte al material original amb els canvis obligats per passar d’un mitjà a l’altre.

L’origen del Superlópez del cinema no difereix gaire del del còmic, que ja era una paròdia de Superman: un planeta alienígena (Chitón), un nen enviat pels seus pares a la Terra en un coet i un matrimoni terrestre que l’adopta. Però quan arriba l’hora de desenvolupar el personatge la pel·lícula rebaixa el registre caricaturesc de Jan: “Podríem haver fet una pel·lícula més exagerada en un món irreal, però ens semblava més emocionant veure un Superlópez creïble: un mileurista del 2018 que es passeja per Barcelona amb la seva nòvia”, explica Ruiz Caldera.

Una el·lipsi de pel·lícula

Més que adaptar una aventura concreta de Superlópez, el director i els guionistes es dediquen a explorar els buits de la biografia del personatge deixats per Jan, que només dedicava un parell de vinyetes a la infantesa de l’heroi i saltava directament al López oficinista. “En aquesta el·lipsi nosaltres hi vèiem una pel·lícula -diu Ruíz Caldera-. A més, ens suggeria preguntes que ens venia molt de gust respondre. D’on el treu, aquest vestit de Superlópez que li queda tan malament? Com va aprendre a volar? Per què sempre que vola fa banyes amb la mà? I crèiem que, tot i allunyar-nos de la literalitat del còmic, ens podia sortir una pel·lícula divertida”.

En aquesta mena de Superlópez: any zero -o “ Superlópez begins ”, com apunta Ruiz Caldera- el tret més diferencial del protagonista és que reprimeix els seus poders aconsellat per un pare que li recomana “ser mediocre” i “no destacar”. En aquest conflicte intern hi ha la clau del personatge interpretat per un Dani Rovira que està perfecte com a Superlópez cagadubtes i sense vocació superheroica. “A mi em feia por interpretar el personatge -confessa l’actor-. Representa exposar-se molt, i jo ja en tinc prou, d’exposició. A més, és una icona de molta gent. Però el Javi em va fer de terapeuta”. “Què havíem de fer? És un personatge increïble i ens l’estimàvem molt -comenta el director-. Quan toques referents de la infantesa sempre te la jugues, són material molt sensible. Però si estàs sempre pensant en el públic no faràs mai res. I ens vam dir: «Fem-ho amb amor, fem la millor pel·lícula possible i que la gent decideixi»”.

Un superheroi del Masnou

I d’amor i homenatges als còmics no en falten, des del gag de Superlópez demanant cafè amb llet a la taquilla del metro fins a la picada d’ullet a Los Petisos Carambanales. Però un dels paral·lelismes més encertats amb el còmic és que Superlópez no viu en una ciutat imaginària o sense nom, com Mortadel·lo i la majoria de personatges de Bruguera, sinó que és del Masnou i treballa en una Barcelona molt reconeixible. “De petit m’encantava veure el Superlópez en escenaris reals que coneixia -recorda Ruiz Caldera-. I quan anava amb l’escola a l’Arc del Triomf pensava: “Aquí sota hi ha un cau secret!”. Això ho he volgut mantenir perquè vull que el nen acostumat a veure els superherois de Marvel passejant per Nova York vegi el Superlópez al damunt de l’estàtua de Colom, que és una imatge que m’emociona”.

Ahir era un dia molt anhelat pel director, que per fi veu una pel·lícula seva projectada al festival on va créixer com espectador: “Per a mi, Superlópez va representar de petit el descobriment del gènere fantàstic, i ara presentar-la en aquest festival és com tancar un cercle. A més, soc de Viladecans però visc aquí al costat, a Castelldefels!”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF