Un Strauss-Kahn 'indignat' guanya el premi Herralde
Karnaval, de Juan Francisco Ferré, una àcida crítica als abusos del capitalisme i la política, guanya el 30è premi Herralde de novel·la. La finalista, Sara Mesa, descriu un món violent a Cuatro por cuatro.
BARCELONA.Dominique Strauss-Kahn (DSK), mentre la seva prostituta preferida li fa un massatge, en comptes de tenir una fantasia eròtica té un somni polític: convertir-se en el líder dels indignats de la Puerta del Sol de Madrid. Aquest Strauss-Kahn és fictici i és el protagonista de Karnaval , l'obra guanyadora de la 30a edició del premi Herralde de novel·la.
L'autor de Karnaval , Juan Francisco Ferré (Màlaga, 1962), ha convertit l'exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) en "DK" o el "gran Déu K", "una espècie d' indignat , un insurgent que vol sabotejar el sistema", explica. A les seves mans, DSK és "un titella, un avatar", que l'escriptor utilitza per cridar als quatre vents el que molta gent pensa, però que quasi ningú diu en veu alta: "La política i l'economia s'han convertit en un autèntic Carnaval", explica.
La perversitat de DSK
Dos fets van provocar que un estimuladíssim Ferré es posés a escriure mentre escoltava els informatius: les acusacions per assetjament sexual d'una cambrera d'un hotel de Nova York contra el poderós director de l'FMI i el moviment dels indignats . Entre una notícia i l'altra tan sols van transcórrer 24 hores. El 14 de març esclatava l'escàndol que va enviar Strauss-Kahn a l'ostracisme, i el moviment dels indignats espanyols prenia com a referència el 15-M: "Em va fascinar el fet que un dels personatges més poderosos del món caigués per un gest tan gratuït, és un concepte pervers", reflexiona Ferré. "Va buscar el plaer gratuïtament tot i tenir tots els diners del món per poder-lo pagar", afegeix. L'escriptor, però, no converteix l'exdirector de l'FMI en un brivall: "Jo no jugo amb conceptes com el que és bo, el que és lleig i el que és dolent", afirma.
Ferré defensa la llibertat creativa. "He escrit com m'ha donat la gana", etziba. A l'hora d'agafar la ploma no valen les normes: "Karnaval és una novel·la polifònica, amb moltes veus, fins i tot la de la cambrera negra, i molts formats. Ara fins i tot hi ha acadèmies on els alumnes demanen fórmules per escriure, i un escriptor mai n'ha de seguir cap, ningú hauria donat la recepta d'aquest llibre per guanyar l'Herralde", ironitza. Al llarg de les 500 pàgines de la novel·la, que destil·la acidesa, l'escriptor malagueny fins i tot dóna veu a la intel·lectualitat francesa. Houellebecq i Roth, entre d'altres, reflexionen sobre l'escàndol, en una espècie de fals documental. Ferré ja va ser finalista de l'Herralde el 2009 amb la seva obra anterior, Providence. Tampoc és la primera vegada que l'escriptor posa el dit a la llaga i fa una immersió en l'actualitat: La fiesta del asno (2005) abordava el terrorisme d'ETA.
Una novel·la incòmoda
"Sempre em sorprèn que a algú li pugui interessar la meva novel·la", confessa la finalista del premi Herralde, Sara Mesa (Madrid, 1976). L'editor Jorge Herralde, que amb Salvador Clotas, Marcos Giralt Torrente i Vicente Molina Foix forma part del jurat, té només elogis per a l'obra de l'escriptora: "És una novel·la inquietant, i d'un alt nivell literari", assegura l'editor. A Cuatro por cuatro , Mesa explica la història d'un intent de fugida frustrat: un grup de noies intenten escapar-se d'un col·legi, les enxampen i han de tornar. "És una novel·la estranya, claustrofòbica i poc amable", explica Mesa. "Hi ha una violència molt forta, però està soterrada, és una novel·la que parla sobre la llibertat mostrant tot el que passa quan no n'hi ha", afegeix.
Intento de escapada, de Miguel Hernández (Múrcia, 1977), ha rebut una menció especial i es publicarà el 2013. Herralde defensa la singularitat del premi literari que convoca la seva editorial, Anagrama: "Té poc a veure amb els altres premis, perquè mai ha fet gaire cas de la moda". Dotat amb 18.000 euros, ha batut un rècord: s'hi han presentat 467 originals.
