LITERATURA
Misc 05/10/2018

Stephen King torna en clau ‘indie’ i en català

Males Herbes publica els contes de ‘Torn de nit’ i L’Altra presenta ‘Escriure. Memòries d’un ofici’

i
Jordi Nopca
3 min
Stephen King l’any 2013 a Alemanya, on va presentar Doctor sueño.

BarcelonaTot i que és un dels novel·listes més venuts de la història -supera els 350 milions d’exemplars-, fins ara Stephen King no ha tingut gaire sort en català. El seu últim llibre traduït va ser La història de Lisey (Edicions 62, 2007). Entre els seus títols canònics, es van poder llegir en català -encara que actualment es troben descatalogats- Carrie (1974), Cementiri d’animals (1983) i Misery (1987). “A la dècada dels 80 es traduïa sobretot alta literatura, costava que les editorials apostessin per títols orientats a un gran públic -diu Eugènia Broggi, editora de L’Altra-. Va ser amb l’èxit d’El codi Da Vinci [2003] que la situació va començar a canviar”. En aquells moments, però, l’univers creatiu de King estava molt ben representat en castellà i, a més, estava disponible en edicions de butxaca. “Els preus són imbatibles -reconeixen Ramon Mas i Ricard Planas, de Males Herbes-. No tindria cap sentit que ara traduíssim una novel·la com Apocalipsis [1978], que té 1.500 pàgines, quan es troba per 13 euros”.

Males Herbes i L’Altra s’han proposat recuperar en català una part poc coneguda de la producció de King. La primera editorial posa en circulació els vint contes de Torn de nit, escrits entre el 1968 i el 1978 i traduïts per Ferran Ràfols. “La majoria d’aquestes històries són anteriors a Carrie, la novel·la que el va convertir en escriptor d’èxit -recorden els editors-. S’hi veu un autor jove que està buscant la seva veu, influït per H.P. Lovecraft, Edgar Allan Poe i en part també pel terror gòtic. A poc a poc veus que cada vegada li interessa més mostrar com s’introdueix el terror en la quotidianitat de Maine, que ha acabat sent un dels escenaris principals de la seva obra”. Al llarg d’una trajectòria de mig segle, King ha publicat una seixantena de novel·les, deu reculls de contes, un assaig sobre el terror - Danse macabre (1981)- i un volum de memòries que alhora és un manual sobre com s’ha d’escriure. És aquest últim, Escriure. Memòries d’un ofici, publicat en anglès l’any 2000, que acaba d’editar L’Altra amb traducció de Martí Sales. “Va ser fa dos anys que l’Eduard Márquez em va venir a veure a la Setmana del Llibre en Català i em va recomanar que llegís Escriure -diu Eugènia Broggi-. El vaig mirar aixecant una cella, amb escepticisme, com havia fet sempre que algú em parlava de Stephen King”.

Quan el va llegir, però, va canviar d’opinió. “És un llibre al·lucinant, en què explica alguns moments molt complicats de la seva vida, com les múltiples addiccions a l’alcohol, el tabac i la cocaïna, o aquella vegada que el va atropellar una furgoneta i va estar a punt de matar-lo -recorda-. També és un manual sobre escriptura, amb capítols interessantíssims com el de la caixa d’eines”. El novel·lista hi censura l’ús d’un vocabulari excessiu, recomana reduir els adverbis tant com es pugui i aborda també la poca conveniència de fer servir la veu passiva. Ho fa en un to directe, als antípodes de l’academicisme: “Dues pàgines seguides de veu passiva (la majoria de documents d’empresa i en tones de narrativa barata) em fan venir ganes de cridar”.

“La influència de King en la cultura popular és enorme: la podríem comparar amb la dels Beatles”, asseguren els editors de Males Herbes. La vintena de contes de Torn de nit han tingut adaptacions cinematogràfiques o televisives. I l’autor continua publicant una o dues novetats l’any: “Durant un temps es limitava perquè els editors li deien que rebentava el mercat -recorda Broggi-. Però ara ja fa el que vol”. Actualment hi ha una vintena de produccions cinematogràfiques en marxa, entre les quals la segona part d’ It i una nova versió dels Tommyknockers. El seu secret per triomfar ha estat “Llegir i escriure molt”. També deixar créixer la imaginació i canalitzar-la a través d’històries tan potents com les d’ El resplandor (1977), La zona muerta (1979) i Maleficio (1984).

Les dues novetats del rei del terror

‘Torn de nit’ (Males herbes)

Els nens de les panotxes i L’últim graó de l’escala són dos dels esplèndids contes inclosos al volum, que mostren l’angoixant i incipient univers de King.

‘Escriure’ (L'Altra)

En aquest assaig publicat en anglès el 2000, l’autor explica les arrels de la seva literatura i dona consells útils sobre escriptura.

stats