Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El saxofonista actua avui al Palau de la Música

Sonny Rollins, llegenda incansable del jazz

Sonny Rollins torna al Festival de Jazz de Barcelona per actuar al Palau de la Música. Als 82 anys, el llegendari saxofonista de Nova York continua disfrutant dalt de l'escenari i buscant el sentit de la vida.

Sonny Rollins va actuar fa dos anys al Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Tenia 80 anys i tot feia pensar que seria l'última oportunitat de veure en directe una de les llegendes de l'edat d'or del jazz. Rollins es va trobar amb forces per ajornar el seu comiat dels escenaris, i enguany torna a la capital catalana per tancar una gira d'una quinzena de dates. "Disfruto molt tocant en directe, perquè als concerts pots aprendre més de pressa. La interacció amb els músics i el desig de fer-ho cada cop millor són una experiència d'aprenentatge més profitosa que quedar-se tocant a casa", va explicar Rollins ahir a Barcelona.

El músic camina amb dificultat, com si reservés l'energia per a l'escenari. Parla en present, com la seva música. La gira coincideix amb el 50è aniversari de la publicació del disc The bridge , però ell evita la nostàlgia. Treballa amb una desena de composicions, que remena pràcticament sobre la marxa. "Mai no sé quines peces tocaré fins que sóc a l'escenari. Evidentment, tenim material nou, i toquem dues cançons antigues, que no us diré quines són", diu. Potser un clàssic com ara Don't stop the carnival? "Potser. És una bona cançó per tancar un concert, però intento evitar-la", respon amb un somriure.

Per a Rollins la música és el seu "dia a dia", i també una eina en "la comprensió del sentit de la vida". "Tota la meva vida he intentat entendre què és la vida. He estat a l'Índia estudiant ioga, i filosofia zen al Japó. Ara sóc més vell, i també més madur, però encara estic intentant ser millor persona i no fer coses que vagin en contra de la meva consciència. Hem de descobrir per què som aquí. Jo no sóc aquí per menjar un gelat o per anar al cinema, sinó per entendre quina és la raó de la nostra existència. És el que jo intento descobrir", explica.

Aquest camí cap al coneixement espiritual l'ha dut a desinteressar-se per la política. Tampoc no sembla satisfet amb Barack Obama. "No era perfecte per a mi -diu abans de fer una pausa i continuar expressant el seu desencís-. Abans sí que hi estava molt interessat, en la política, però ara ja no hi penso tant. Està tan degradada...", assegura el saxofonista de Nova York.

Un record per als companys

Rollins és un dels supervivents d'una generació de grans músics de jazz, molts d'ells morts quan encara eren joves, com ara Clifford Brown, John Coltrane i Charlie Parker. "Tots van aportar molt a la vida dels altres. Hi van fer una contribució importantíssima", diu. Rollins els té presents, per exemple, quan rep premis com la Medalla Nacional de les Arts que li va concedir Obama l'any 2010. "Quan rebo un premi em sento molt humil i una mica avergonyit, perquè grans músics dels quals he après tant, com Coleman Hawkins, Lester Young i Art Tatum, no van rebre mai cap premi", afirma.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF