El Solleric reflexiona sobre el fantasma de Franco en la iconoclàstia espanyola
'Fantasma '77. Iconoclàstia espanyola' és una exposició, que es pot visitar a partir d'aquest dijous, que explora la imatge monumental del dictador i la manera com l'Estat s'hi ha relacionat
PalmaFantasma '77. Iconoclàstia espanyola és l'exposició que inaugura el Casall Solleric aquest dijous capvespre. A través de nou estàtues eqüestres de Franco, la mostra explora la imatge monumental del dictador i la manera com l'Estat hi ha bregat. Des de la Llei d’amnistia del 1977, encara vigent, aquestes escultures han sofert un procés que ha posat en qüestió quines presències del passat volem amb nosaltres. "De llavors ençà, aquells cavalls de bronze varen prendre part en una cursa d'obstacles singular. Si no podem demanar-li comptes al dictador, cal demanar-ne a les seves imatges"?, han plantejat els comissaris José Luis Marzo, Rebeca Mutell i Matteo Guidi. "Aquesta proposta expositiva indaga en allò que ha passat amb la imatge del dictador després del dictador: què en restarà amb nosaltres i què no", han afegit. El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, juntament amb la directora General d'Arts Visuals, Aina Bauzà, ha presentat l'exposició.
"L'eix conceptual de l'exposició, en paraules dels comissaris, és l'anomalia que denota la llarga presència de la figura del dictador a l'espai públic, en les polítiques de representació simbòlica de la memòria històrica en un sistema democràtic. Aquesta exposició obre la porta a fer una profunda reflexió des de la cultura visual del que representa tant des del punt de vista polític com per al sentiment humà mantenir els espectres del franquisme en democràcia", ha explicat Bauzà, que dirigeix el Solleric.
En paral·lel a la mostra, s'han preparat les jornades públiques Les imatges són la memòria històrica, que es faran al Teatre Municipal Catalina Valls aquest divendres i dissabte. A les jornades es planteja la relació que tenen la memòria històrica i les imatges a través d'un conjunt de conferències i debats amb experts estatals i internacionals. La trobada comptarà amb la participació de professionals com Mónica Alonso, Yayo Aznar, Viviana Gravano, Juan Guardiola, Marije Hristova, Jesús López Díaz, Dorina Martínez, Lidia Mateo Leivas, Jorge Luis Marzo, Jorge Moreno, María José Ollero, Maria Antònia Oliver, Inés Plasencia, Ignasi Prat, Carmen Sabalete i Patrizia Violi.
Per part seva, el tinent de batle ha valorat "la importància de la memòria històrica com a dignificació del passat. Com he dit moltes vegades, el Casal Solleric és molt més que un centre d'art, és un centre de pensament. Aquesta vegada, la producció intel·lectual és molt clara, ja que la mostra va acompanyada d'unes jornades que serviran per aprofundir en conceptes clau de la memòria històrica i la seva relació amb les imatges".
Així doncs, el projecte té com a pal de paller la interpretació de la presència pública monumental del dictador en relació amb aquesta condició espectrològica de la memòria en una doble direcció: el franquisme com a espectre i la democràcia com a sistema d’aquest fantasma.
La mostra està produïda per GREDITS, el Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social, i el Casal Solleric, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i la UNED. Ambdues activitats s'emmarquen en el projecte Experiencias de lo político durante el franquismo, amb el suport del Ministeri d'Indústria, Economia i Competitivitat.
