El Solleric acull una exposició amb què l'artista Núria Güell vol “subvertir” lleis injustes

PalmaEl Solleric acull, fins al 6 d’octubre, una exposició de l’artista Núria Güell que reflexiona sobre la relació de les persones amb la llei, la moral, el càstig i l’autoritat. “El que m’interessa és repensar la llei i fer replantejar l’espectador si nosaltres no som també guardians de la llei quan tenim conductes xenòfobes”, ha explicat Güell en la presentació.

La mostra recull sis obres de l’artista, que es poden visitar a la planta baixa del museu. Una de les més destacades és ‘Ayuda humanitaria’, que va fer quan residia a Cuba. L’acció va consistir a oferir-se com a esposa al cubà que li entregàs la carta d’amor més bonica de món. Ho va decidir un jurat format per tres prostitutes cubanes, i l’artista es va casar amb el guanyador. A més, li va pagar el bitllet d’avió, les despeses de la boda i dels tràmits de la nacionalitat espanyola. Es va separar als cinc anys, quan l’home ja tenia la nacionalitat.

“Amb aquesta acció volia subvertir la llei d’estrangeria espanyola, que no deixa entrar qui vol residir, depèn del país que sigui; i la cubana, que en aquell moment no deixava sortir els cubans del país”, ha precisat l’artista, que proposa fer una “revisió crítica” d’aquesta llei que “està matant moltes persones al Mediterrani”.

Una altra és ‘Aplicación Legal Desplazada #3: F.I.E.S.’, en què va convidar més de cent presos sotmesos al règim FIES 1 –que es basa en la incomunicació i l’aïllament total– a fer un poema, dibuix o narració a mode de ‘full de reclamació’ sobre la tortura institucional a què es veuen sotmesos. Va rebre més de 150 dibuixos, poemes, cartes, informes mèdics i denúncies de tortura que va reenviar diàriament de manera anònima a Francisco Camaño, llavors ministre de Justícia. També va organitzar una roda de premsa als principals mitjans de tirada nacional, però només un es va fer ressò de la situació.

El tinent de batle de Cultura ha presentat l’exposició juntament amb l’artista i ha explicat que “l’obra artística de Güell és una obra política en el sentit més contundent; les seves accions i les seves performances, com deia Celaya, demostren que ‘l’art és una arma carregada de futur”. A més, ha afirmat que “aquesta obra encaixa amb la política cultural que volem dur a terme; volem una cultura transformadora que faci pensar, que sigui palanca de canvi i que no sigui només una qüestió expositiva, sinó que tingui contingut transformador”, ha precisat.