Les traduccions que Carles Riba va fer de Sòfocles són només una petita part de la tasca de divulgació dels clàssics grecs que el poeta i crític literari va fer durant gairebé 40 anys, ja fos a través d'articles, com de tasques editorials a la Fundació Bernat Metge i un grapat de versions d'Homer, Èsquil i Xenofont. Gràcies a una vida llarga (del 496 aC al 406 aC), Sòfocles va poder recórrer pràcticament tot el segle V aC sencer, en paraules de Riba, "aquell segle V que fou el de l'immortal missatge d'Atenes". Només n'han arribat set obres, del seu llegat, totes escrites durant la maduresa del dramaturg, entre els 55 anys i la seva mort: Les dones de Traquis és el drama tràgic més antic i Antígona va ser presentada l'any 441 aC. En el primer cas, Sòfocles explica la història de com Deianira, casada amb Hèracles, busca un marit absent per culpa -en principi- d'un conflicte bèl·lic que el manté allunyat de casa. Antígona reprèn la nissaga d'Èdip per explicar les enveges entre dos dels seus fills, Etèocles i Polinices, que aspiren al tron de Tebes. De Sòfocles, Riba en va deixar escrit a la introducció del volum de la Bernat Metge que la combinació harmoniosa entre mite i forma dramàtica "encara fascina l'espectador no previngut; omple de basarda i reposa alhora, en un sentiment de suprema acceptació del destí humà" .
