Auditòrium/Auditori.- Dijous a Ciutat i divendres a Manacor Leonard Slatkin es va posar al capdavant de la Simfònica de les Illes Balears per segon cop. El primer va ser fa dos anys, en el primer concert de la temporada, la de la celebració dels cinquanta anys de l’Auditòrium, un homenatge a Marc Ferragut. Un natalici inoblidable. Que hagi tornat per dirigir de bell nou la Simfònica tan sols es pot qualificar d’encert per part de Mielgo, però també vol dir que va quedar prou satisfet de com sonaren Haydn, Brahms i, naturalment, Cindy McTee.
En el novè concert de la temporada d’abonament va tornar a sonar una composició de la seva esposa, Cindy McTee, titulada Circuits, molt Berstein, senzilla i animada. El plat fort esperava torn. El pianista sud-coreà Sunwook Kim va interpretar el Concert per a piano núm. 3 do menor de Ludwig van Beethoven, una peça amb la qual el compositor ja feia del pedal un element primordial per a la interpretació. El concert s’inicia amb una llarga introducció per part de l’orquestra que el solista, després de dues exposicions, remata amb una cadència molt agitada, gairebé inclement. Tot al contrari del segon moviment que inicia el piano en solitari i que l’orquestra segueix com una veu de fons i rubrica amb un rondó molt equilibrat en el tercer. Una interpretació exquisida, mesurant en tot moment el diàleg amb l’orquestra, tècnica depurada. Rotund o delicat, segons ho requereixi una partitura densa i rica en contrastos.
A la segona part del concert, qui es va erigir en gran protagonista de la funció va ser el director, fora partitura, que significa que ja la té al cor. I amb el cor va conduir la Simfonia núm. 5 en mi menor de Piotr I. Txaikovski cap a l’excel·lència, amb un moment cabdal, l’inici del segon moviment amb el solo de trompa, seguit del clarinet, l’oboè en contrapunt, després els violoncels, els violins, que formen un entremat gloriós… La resta al mateix nivell. L’acomiadament dels músics a l’exhibició del director va ser d’aquests que no s’obliden. El concert tampoc.
