“S’ha d’estar molt organitzat per poder improvisar”

BarcelonaEl pianista Marco Mezquida (Maó, 1987) és prolífic, inquiet, curós i generós. En l’últim any, a més dels seus projectes en solitari, ha col·laborat amb infinitat de músics de l’òrbita jazzística. Una bona mostra d’aquesta feina es pot veure en el Retrat d’Artista que li dedica el Festival de Jazz de Barcelona: una sèrie de cinc concerts diferents que comença avui a la sala Luz de Gas (20.30 h), on Mezquida forma part dels Tres Tambors que acompanyen el saxofonista Albert Cirera.

“Aquests cinc concerts són el reflex d’un moment bastant prolífic i intens de la meva carrera”, diu Mezquida. N’hi haurà un amb el projecte MAP que comparteix amb Ernesto Aurignac i Ramon Prats (el 28 d’octubre al Conservatori del Liceu), un altre a duo amb el guitarrista Chicuelo (el 4 de novembre a Luz de Gas), un a propòsit de la música de Ravel acompanyat de Martín Meléndez i Aleix Tobias (el 16 de novembre a L’Audiori) i finalment un recital de piano sol (el 12 de desembre al Conservatori del Liceu).

Ja sigui com a líder o al servei d’altres, sempre deixa la seva empremta, la d’un músic exigent i generós que gaudeix fent allò que volia fer quan era petit: tocar arreu del món. Només cal repassar la seva agenda de concerts previstos per al 2018 per copsar la magnitud de la seva figura dins del món del jazz. “Això m’angoixa i em calma alhora -explica Mezquida-. Sí que em crea una mica de tensió, perquè tots són concerts de gran responsabilitat, i arreu del món. El 17 de novembre, després del concert a L’Auditori, he de volar a l’Argentina [on farà dues actuacions amb Chicuelo]. Però és una pressió que disfruto perquè és el que volia fer i perquè tot està ben organitzat. S’ha d’estar molt organitzat per poder improvisar”. Diu organitzat, però també podria dir preparat i obert a noves idees, condicions fonamentals per tirar endavant tota mena de projectes i per executar improvisacions que mai són puntades sense fil.

Diàleg amb imatges

Quatre dels concerts de Mezquida al Festival de Jazz de Barcelona són de projectes amb disc, inclòs Els somnis de Ravel, una meravellosa lectura de peces del compositor francès que ja ha traslladat al directe abans, tot i que la presentació oficial de l’àlbum serà al festival.

“Tots els concerts són exigents i de risc, i tindré més llibertat en el de piano sol, que encara no tinc definit”, explica. En aquest últim recital la música de Mezquida dialogarà amb les fotografies de l’exposició Jazz images de Jean-Pierre Leloir. “Sempre m’ha agradat la relació entre les arts, i en aquest cas són fotos amb una certa poètica que no reprodueixen els clixés del jazz”, diu un músic que ja ha demostrat en altres ocasions la seva facilitat per dialogar amb altres arts, com per exemple la dansa de Sol Picó, i que reconeix com a referent el pianista Agustí Fernández pel que fa a “la connexió amb altres disciplines”. “Compartir és molt estimulant. La clau és saber conversar sigui quina sigui la situació. Per exemple, amb la Sol Picó el que fem és molt improvisat. En canvi, amb el flamenc del Juan de Juan tot està més pautat. Però em sento a gust en tots els casos”, assegura Mezquida, un home que aconsella dedicar una estona a la cultura “per tornar a casa amb el cap més despert”.