17A MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D'ANIMACIÓ DE CATALUNYA
Cultura 02/03/2013

Sexe i mentides: la vida privada de Graham Chapman

Bill Jones presenta a Lleida l'autobiografia animada i fictícia del 'monty python' més anàrquic

Xavi Serra
2 min

Lleida.El 1989, a la poc divertida edat de 48 anys, moria un dels membres dels Monty Python, Graham Chapman, el Brian de La vida de Brian . Al funeral, John Cleese va pujar a l'escenari per pronunciar unes paraules elogioses en record del seu amic. A mig discurs, però, el to va canviar radicalment. "Bestieses -va dir-. Que li vagi bé al bastard aprofitat. Per mi se'n pot anar a pastar fang. I dic això perquè ell mai em perdonaria que deixés passar aquesta gloriosa oportunitat de prendre-us el pèl en nom seu. Per ell, tot valia, excepte el bon gust". La cosa va acabar amb els Monty Python, la família i els amics de Chapman cantant plegats Always look on the bright side of life .

Bill Jones, el fill del monty python Terry Jones, va acompanyar el seu pare al funeral, però ho recorda vagament. "Va ser la primera vegada que em vaig emborratxar", confessa entremaliat. "El Graham n'estaria orgullós". Dijous Jones va presentar a l'Animac de Lleida el seu film A liar's autobiography -avui es pot tornar a recuperar-, un documental animat que adapta l'autobiografia de Chapman i que inclou la narració del mateix comediant, enregistrada uns mesos abans de morir.

"La frase sobre el bon gust del discurs de Cleese resumeix el Graham i també l'esperit de la pel·lícula -afirma Jones-. Els Monty Python representaven l'anarquia a la televisió, però en la vida real eren persones molt normals. Per al Graham, en canvi, l'anarquia era inseparable de la vida". La pel·lícula retrata els seus excessos amb el sexe i l'alcohol, però també la seva determinació a posar fi a les addiccions i l'honestedat amb què va viure la seva homosexualitat. "Va sortir de l'armari per televisió a finals dels 70, però als amics els hi va dir a finals dels 60, quan l'homosexualitat encara era un delicte al Regne Unit", diu Jones.

L'anarquia de Chapman s'encomana a l'estructura del film, que, a imitació de l'autobiografia, salta del passat al futur i de la realitat al somni, en un mosaic d'estils i tècniques animades per 14 estudis d'animació. Mai queda clar on acaba la realitat i on comença la inventiva. "El Graham era el narrador menys fiable del món -riu Jones-. L'última persona que hauria de narrar la seva pròpia vida. És un bromista. Tergiversa situacions i se n'inventa d'altres sense raó, però l'escena en què coneix la reina mare, curiosament, sí que va passar". A liar's autobiography compta amb les veus de la resta de pythons amb l'excepció d'Eric Idle, que es va negar a participar-hi perquè la gent no es pensés que el projecte era un altre film dels Monty Python. "Però està equivocat -respon Jones-, perquè està clar que no és un film dels Python, sinó de Chapman".

stats