Sempre seré bonica, m'informen els d'Edicions 62

En el catàleg de llenguatges secrets, les flors ocupen un fragant lloc destacat. De l'amor ardent que evoca un cactus a la ingratitud expressada per un ranuncle, el ventall de missatges que poden trasmetre aquests bonics genitals del regne animal és ampli i divers. Per tant, quan us regalin un llibre amb flors a la portada, val la pena acudir a sant Google -si sou un urbanita com jo, incapaç de destriar una glicina d'una peònia- per comprovar si l'obsequi va amb segones.

En el cas de la novel·la El llenguatge secret de les flors el joc està servit: el llibre ha estat editat amb quatre portades diferents, cadascuna amb una polaroid d'una flor diferent. Hi ha la rosa vermella, que representa amor. Hi ha els crisantems, que significen veritat. Hi ha la flor del cirerer, símbol de bellesa i de vida. I hi ha la que m'ha enviat el gentil servei de premsa de l'editorial: violer de Maó, que vol dir "sempre seràs bonica", en un missatge que, francament, em costa de descodificar.

Tot plegat per a una novel·la sentimental d'una debutant, Vanessa Diffenbaugh, que s'ha convertit en el nou fenomen de masses: 36 països han editat el llibre i la Fox n'ha adquirit els drets cinematogràfics. Coneixent el sector editorial, preparem-nos per a futures novel·les sobre el llenguatge de les corbates, les targetes de visites o els vanos: aposto que no trigarem a veure una novel·la que porti un pai-pai incorporat.