La Seca - Espai Brossa, amb els motors a tota màquina
La crisi, que, com la sequera, és persistent, no pot amb la il·lusió dels artistes. S'imposa el teatre íntim, proper. Teatre per a aquells que, si no, estarien a casa sense fer res, i una oportunitat per a una professió amb una horripilant taxa d'atur.
No vull sentir parlar de crisi La Seca - Espai Brossa està resolent amb matrícula d'honor el salt de l'antiga seu d'Allada Vermell a la Casa de la Moneda i és, ara com ara, sens dubte, un dels espais més actius en programació. Una fàbrica de creació sense gaire pressupost però amb una gran vitalitat. "No en vull sentir parlar, de crisi, que no, que no", repeteix un cop i un altre Hermann Bonnín, responsable artístic d'aquest projecte que navega amb la mà gerencial d'un mag, Jesús Julve, i l'imprescindible Manolo Trullás.
La tercera sala Bonnín vol acció i mirar endavant sense por de mullar-se encara que el cel estigui encapotat. Bonnín penja sols. I ara, perquè es donen les circumstàncies i perquè el moviment es demostra caminant, pensen obrir -temporalment diuen- una tercera sala per a l'espectacle Que vaya bonito , premi del públic a l'última Fira Tàrrega. La nova sala ja té nom, Josep Palau i Fabre, i és la que en el projecte original es volia dedicar a exposicions. És, si fa no fa, de la mida de la Fregoli, que en principi havia d'acollir el bar restaurant i que s'ha imposat com a espai teatral amb èxits com l'aclamat Sé de un lugar i el magnífic Acorar i on actualment triomfen Carles Flavià i Jaume Sisa.
'Que vaya bonito' L'obra, del 10 d'abril al 26 de maig, que establirà una relació diferent amb el públic, parla de la família. La proposta de la companyia Teatro de Cerca és més que veure una obra: "És viure una obra, una experiència. Com la vida, una tragicomèdia. El públic no sap qui és o no l'actor, ni quants són, ni si existeixen", escriu el responsable de la dramatúrgia i la direcció, Jorge-Yaman Serrano.
Sota les estrelles I com que encara hi queda un espai, els restauradors de Hofmann, que atenen al petit bar de l'entrada, han decidit pujar amunt, a l'esplèndida terrassa entre les dues sales de dalt. Ben segur que sobre aquesta terrassa s'hi podrà prendre una copa o picar un entrepà tot mirant les estrelles. Que hi són, malgrat la tempesta.
