Sebastià Alzamora, en defensa del català i les llengües del món a la Setmana del Llibre

Palma"Hi ha una dita que recomana no fer-ne pregons, de segons quines coses, però la Setmana del Llibre en Català sí que convé pregonar-la, perquè és, de totes totes, una bona nova. Per dos motius: perquè està dedicada als llibres i perquè està dedicada als llibres en llengua catalana". Així ha introduït l'escriptor i col·laborador de l'ARA Balears Sebastià Alzamora el tema central del que ha estat el seu pregó a la XXXI Setmana del Llibre en Català de Palma, que ha començat aquest dijous capvespre i durarà fins diumenge. No hi ha cap llengua que no sigui important: 'Diversitat lingüística i respecte' és el títol del pregó d'Alzamora.

La defensa de la llengua catalana, en concret, i de totes les llengües del món, en general, ha estat l'eix del discurs que ha pronunciat. L'escriptor ha aprofitat l'ocasió per compartir amb el públic una història familiar: com es van conèixer els seus padrins materns. Ell, Evaristo Martín Godoy, carabiner de Fondón, un poble d'Almeria, va ser traslladat a Mallorca, on va descobrir que a l'illa s'hi parlava una altra llengua que no era el castellà; de fet, també va conèixer que molta gent ni tan sols sabia parlar castellà. Conegué Joana Aina Trias Mas, valldemossina de "soca-rel", a una botiga del poble. La botiguera no entenia què li demanava Evaristo, que cercava "tenedores"; Joana Aina, que sabia un poc de castellà, li va dir que aquell home cercava "forquetes". D'aquella trobada, d'aquesta anècdota lingüística, en va sorgir una història d'amor. Alzamora ha volgut remarcar que el seu padrí va comprendre "que aquí es parlava un altre idioma i que això s'havia de respectar. Que els seus fills també havien de parlar-lo, que hauria estat una llàstima fer que, dins ca seva, tothom hagués de parlar com ell". Això que va entendre el seu padrí, ha dit l'escriptor, hi ha moltes persones que encara es resisteixen, no tan sols a entendre-ho, sinó també a acceptar-ho.

Alzamora ha defensat, malgrat les crítiques i opinions contràries que hi pugui haver, l'existència d'una setmana dedicada als llibres i la literatura en català. Durant el segle XX, ha recordat, publicar llibres en català va estar més temps prohibit, o censurat, que no permès. Tot i mencionar que no va de "victimismes ni lamentacions", ha dit que a la llengua catalana li queda encara camí per trobar-se en una situació de normalitat. Per aconseguir-ho, ha enumerat una sèrie de situacions que han de deixar de normalitzar-se.

S'ha referit al drama que hi hagi polítics que "es dediquin a atacar la llengua catalana o que la confrontin amb la castellana". Alzamora ha volgut reivindicar la riquesa de totes les llengües. S'ha d'entendre que "no existeixen llengües més o menys importants les unes que les altres, en funció del nombre de parlants que tinguin o del nombre de països on es parlin", i l'escriptor ha reiterat que "ningú mai ens ha de dir que renunciem a cap llengua, i encara menys a aquella que és la pròpia, la que coneixem com a llengua materna. Menysprear una llengua, dir a algú que la seva llengua és menys important que una altra és una agressió intolerable". I ha recordat que el català, amb deu milions d'usuaris, està dins un grup molt ampli de llengües europees, com el grec, el portuguès, el danès, el noruec, el suec, i tantes altres, llengües de les quals ningú discuteix "la validesa ni la importància ni la viabilitat".

Que parlar una llengua no és mai de mala educació, que cap llengua ha de ser il·legal (ni sobre el paper, encara que sigui el de la Constitució, ni al carrer), que les llengües no molesten i que un idioma és una manera de veure i explicar el món. Són algunes de les defenses lingüístiques que ha enumerat Alzamora durant el seu pregó. També ha citat Joan Mascaró i Fornés de Santa Margalida, lingüista, professor a Cambridge, místic i traductor dels grans textos hindús del sànscrit i el pali a l'anglès (per cert, un dels protagonistes del darrer llibre d'Alzamora, Reis del món): "Les llengües són importants perquè cadascuna expressa visions diferents del món. Diferents, però no excloents: al contrari, totes es complementen", deia Mascaró.

Tornant a la història familiar, i tancant el pregó de manera rodona amb un discurs elegant, respectuós i compromès, Alzamora ha acabat mencionant Ramon Llull: "Com ens diu des del segle XIII, en mallorquí o valencià o català de Mallorca: si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor".