LITERATURA
Cultura 15/12/2017

Sebastià Alzamora es fusiona amb Llull

La Fundació Carulla i l’editorial Barcino presentaren a Palma tres noves obres sobre el beat

Margalida Mateu
3 min
Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla; Joan Santanach, filòleg i editor, i l’escriptor Sebastià Alzamora a la presentació de les tres obres de Llull al convent de Sant Francesc de Palma.

PalmaLlull és molt vigent. Tant és així que aquesta setmana l’editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, va presentar al convent de Sant Francesc de Palma, on hi ha les despulles del beat, les darreres tres novetats editorials de Ramon Llull.

Una de les tasques de la Fundació Carulla i l’editorial Barcino és “la de difondre el patrimoni lingüístic i literari català i, evidentment, Ramon Llull és un dels autors més grans que tenim”, assenyalava el filòleg i editor Joan Santanach, a qui la commemoració del 700 aniversari de la mort del beat li va tocar ben de prop, ja que va ser comissari de l’Any Llull. “A l’editorial, a més, hem fet una aposta important per publicar llibres de Llull, com aquestes tres obres més destacades”. Aquests llibres es varen presentar en un acte en el qual participaren els Glosadors de Mallorca aquest dijous a Palma. Parlam de les dues grans novel·les de Llull, Llibre de meravelles i Romanç d’Evast e Blaquerna i d’una tercera novetat acabada de sortir del forn, la versió de Sebastià Alzamora del Llibre d’amic i amat. “Malgrat que el títol forma part del ‘Blaquerna’ és un llibre que té molta entitat per si mateix i segurament és l’obra lírica escrita en català que ha tingut més transcendència al llarg dels segles. Per tant, tots tres són textos que mereixen reconeixement i difusió”, va assegurar Santanach.

Adaptacions

Les dues novel·les, Llibre de meravelles i Romanç d’Evast e Blaquerna,són publicades en català medieval però amb l’ortografia normalitzada “que fa que l’accés sigui molt més fàcil de llegir, i a ambdues edicions hi ha anotacions que aclareixen els passatges més difícils”. El Llibre d’amic i amat, en canvi, sí que és una adaptació al català modern, que és obra de Sebastià Alzamora. “És una manera de llegir Llull actualitzada, fàcil i directa”, va dir l’editor.

Segons Sebastià Alzamora, que també va assistir a l’acte de presentació, “Llull sempre tenia la idea pedagògica d’ensenyar a la gent maneres d’acostar-se a Déu”.

Alzamora reconeix que “no va ser fàcil adaptar l’obra de Llull, hem de pensar que és un català del segle XII o XII i he intentat ser molt respectuós amb l’estil del beat, que a banda de ser filòsof i pensador també és un gran escriptor”. El Llibre d’amic i amat està format per 365 textos breus: “un per a cada dia de l’any. Són curtets perquè estaven pensats per servir com a temes de reflexió i meditació diaris”, comenta Alzamora.

L’escriptor llucmajorer, però, no és l’únic autor mallorquí que ha participat en la col·lecció de Barcino ‘Tast de clàssics’. Ja ho van fer Pere Antoni Pons amb la versió de Llull Accidents d’amor i Jaume C. Pons Alorda amb la versió de l’obra Arbre exemplifical. “Els escriptors mallorquins es troben molt a gust amb Llull, l’experiència ha estat molt bona amb els tres autors”, recalcà Santanach.

Per una altra banda, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, va assenyalar que “la institució treballa per promoure la cultura i la llengua i fer-les accessibles. Pel que fa als clàssics creiem que tenen un discurs molt actual i publicar-los és una manera de crear canals i que puguin arribar a la gent”.

50 publicacions, Any Llull

En total, durant l’Any Llull s’hauran publicat una cinquantena de llibres al voltant de l’autor, que “és la xifra més alta que hi ha hagut mai vinculada a la commemoració de l’any d’un escriptor”, remarcà l’editor Santanach. “L’anterior va ser l’Any Espriu, que també va ser un any sonat, i se’n varen publicar 15, de llibres”. I és que “Llull és una figura que interessa, ha estat una cosa extraordinària i intensa”.

A l’acte de Palma, els Glosadors de Mallorca varen oferir un combat de glosa molt il·lustrat com a “manera de mesclar la cultura popular amb l’alta cultura clàssica”, afirmà la directora de Carulla.

stats