DANSA

L’Scapino Ballet uneix música barroca i dansa a Terrassa

L’Scapino Ballet, la companyia de dansa més antiga dels Països Baixos, visita demà el Centre Cultural de Terrassa amb Scala (2018), un espectacle visual i auditiu en què la música barroca i la dansa contemporània s’uneixen en una gran producció vitalista, vibrant i amb música en directe.

Després del gran èxit assolit amb Pearl (2012), Ed Wubbe, director de l’Scapino Ballet, proposa amb Scala una seqüela d’aquell reeixit muntatge en què la companyia torna a visitar la música de Vivaldi, Scarlatti, Händel i altres compositors barrocs menys coneguts en un espectacle que exhala humor, teatre i ritmes barrocs a partir del dinamisme de la dansa contemporània.

Scala comença on va acabar Pearl. El coreògraf, partint de les seves experiències amb l’òpera ballet Les fêtes vénitiennes del director Robert Carsen i l’aclamat espectacle TING!, crea un drama en un ambient extravagant de societat barroca on tot s’esfondra a mesura que augmenta la tensió i l’etiqueta. La intriga, la tensió i la bogeria impulsen una tragèdia d’alt nivell que recorda la novel·la epistolar Les amistats perilloses i ens recorda que rere tota bellesa exterior, seducció i esplendor hi ha un món fosc d’intrigues i decadència. Wubbe ens posa davant del mirall de les emocions humanes, i ho fa a partir de tres elements escènics que han funcionat a tot el món: la tècnica virtuosa dels seus ballarins, un vestuari sumptuós i la participació del grup de música antiga Combattimento, creat pel violinista Jan Willem de Vriend i integrat per deu músics i dos cantants. Com un espectacle operístic dansat.

Un segell propi amb grans espectacles visuals

Des de la seva fundació, el 1945, l’Scapino Ballet Rotterdam ha jugat un paper important en el desenvolupament de la dansa contemporània a Europa. Quan el 1992 Ed Wubbe en va agafar la direcció, la companyia va canviar de rumb cap a grans espectacles visuals plens d’expressivitat, elegància i emocions per acostar-se al gran públic. Cal destacar també la gran versatilitat d’Ed Wubbe, que tant pot inspirar-se en temes literaris, històrics o fins i tot polítics, com jugar amb tècniques i llenguatges coreogràfics tan diferents com la dansa contemporània, l’estil neoclàssic o el hip-hop.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF