Sarsuela a la mallorquina
A la sarsuela Luisa Fernanda hi ha actors que no poden ni saben cantar
Tot va acabar amb un homenatge a Serafí Guiscafré i a Rafael Nadal: ambdós personatges eren "constructors", fa trenta anys, de la fundació del cor del Teatre Principal. Rafael Nadal, en el seu petit discurs d'agraïment, va demanar suport del públic a un gènere que, segons la seva opinió, tenia moltes virtuts.
Potser tingui raó i no es tracta de fer comparacions amb res que no sigui la sarsuela mateixa, però així com potser sigui cert que té coses bones, també és veritat que en té algunes de dolentes. La que ho és més és que tot hi té cabuda, com a la mallorquina, que resumit vol dir "ja està bé així", i així anam.
Actors i cantants
A la sarsuela Luisa Fernanda hi ha actors que no poden ni saben cantar, que també té traducció: "bé, tanmateix, només han de cantar dues frases", o hi ha cantants que encara no tenen qualitat suficients per estar damunt un escenari, o alguns que ja no la tindran mai. La Luisa Fernanda de Moreno Torroba que es va representar en el teatre Principal tenia una mica d'això, que no és un tot s'hi val, és un 'qualsevol cosa val', que és prou diferent.
La Simfònica
Però no tot va ser així, com és el cas de Luis Remartínez, que va dirigir amb la seva solidesa característica l'Orquestra Simfònica, i es va convertir en el millor de tot plegat amb el cor del teatre Principal, encara que l'orquestra va passar per sobre dels cantants, i no poques vegades. Pel que fa a les veus, descompensació total, massa diferències qualitatives. Això no obstant, destacaren César San Martín en el paper de Vidal i María José Perelló, bona veu però millorable la vocalització; tampoc no va estar malament la soprano Isabel Maria Cañada.
Direcció artística
Pel que fa a la direcció artística, a càrrec de Pablo López-Martín, va fer el que va poder amb el que tenia. De totes maneres, és molt difícil la combinació entre el minimalisme i el cartró pedra, que feia que en alguns moments l'ambient fos desangelat.
I tornant al principi: d'acord amb el que va dir Rafael Nadal, sempre que s'apugi el nivell, que no era el cas.
