D’aquí a Sant Jordi, la maquinària editorial no atura

PalmaEls llibres tenen un temps que comença com un adagio -en la creació per part dels autors- i acaba en presto. En les setmanes abans de Sant Jordi, aquest ritme passa a prestissimo. La maquinària editorial no atura per tenir totes les novetats literàries a punt abans que no arribi la gran festa dels llibres.

La salut del món editorial de les Illes es demostra en la capacitat de resposta a aquest ritme que s’imposa arreu, com també en el fet que, any rere any, s’incrementa el nombre de títols amb segell de les Balears -no només per Sant Jordi, però també per a aquesta data. Així mateix serveixen per mesurar aquest estat de salut tant l’especialització d’algunes editorials com la configuració de col·leccions cada cop més completes per gèneres o per àmbits literaris, a més de la recuperació d’obres exhaurides i la traducció al català de títols significatius de la literatura universal. De tot això, en trobam novetats a les nostres editorials quan ens hi adreçam per saber quins llibres surten de la impremta en aquestes setmanes prèvies a Sant Jordi i pensant en Sant Jordi.

L’univers de la ficció

Nous títols, novel·les primeres i altres d’històriques

Una part significativa de les novel·les que ultimen aquests dies les editorials de les Illes estan signades per dones. Tot i la dificultat de preveure les preferències dels lectors, dos dels títols que poden estar entre els més cercats són primeres novel·les de les seves autores, dues dones de generacions i estils diferents. D’una banda, la joveníssima Laura Gost (sa Pobla, 1993), que s’estrena en la novel·lística -com a guionista ja té un Goya per Woody & Woody - amb La cosina gran (Lleonard Muntaner Ed.), una història de pubertat i adolescència amb mirada femenina que desfà alguns dels grans tòpics sobre aquesta etapa vital.

D’altra banda, l’obra que guanyà el darrer Ciutat de Palma de novel·la, I la mort tindrà el seu domini, de Rosa Calafat (Andratx, 1963), primer llibre de ficció de la professora de Filologia Catalana de la UIB. Editada per El Gall, la novel·la explora els límits de la vida i la mort, l’amor i l’odi, la tendresa i la crueltat, Déu i el Dimoni, en una història generacional descarnada, carregada d’humor negre i amb marcats elements surrealistes per explicar la realitat més oculta que moltes persones duen a dins. I una altra novel·la primera, Dionís, d’Armand Escandell Preto (es Castell, 1962), que, editada pel segell menorquí Arrela, és la història d’un home amb un passat familiar ple de silencis i un present marcat per les relacions, quasi surrealistes, amb les dones.

Amb nom d’escriptora de llarga i molt premiada trajectòria tornen dues novel·les que estaven exhaurides. El nom és el d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941) i les obres, que reedita AdiA, són Ànima de gos, publicada per primera vegada el 2010, i La Santa (del 1980), dos títols lligats a la reivindicació de la dona i de la dignitat humana, que seran valors segurs per a aquest Sant Jordi.

Si abans esmentàvem que un món editorial madur es demostra també en la capacitat d’introduir a la cultura pròpia títols de la literatura universal, aquestes setmanes surten algunes obres de ficció, però també de no-ficció i de poesia, que ens acosten, entre d’altres, Otília (Ensiola Ed.), l’obra de Vernon Lee, pseudònim de Violet Paget (Boulogne-sur-Mer, França, 1856-San Gervasio, Itàlia, 1935), una història d’amor fraternal. Per la seva banda, l’editorial Lleonard Muntaner ens aporta Cartes a un amic alemany, d’Albert Camus, una pugna entre democràcia i feixisme, que arriba amb traducció de Míriam Cano, pròleg de Xavier Antich i epíleg de David Fernàndez. I també dues noves traduccions que duen el segell Quid Pro Quo: Argos el cec, segona novel·la de Gesualdo Bufalino (Sicília, 1920-1996), traduïda per Carme Arenas, que provoca en el lector un efecte hipnòtic en els moviments de la joventut a la vellesa; i La princesa de Clèves, de Madame de La Fayette (1634-1693). Qui en signa la traducció i l’epíleg, Josep A. Grimalt, la defineix com “una tesi sobre la condició humana”.

En novel·la negra torna un dels autors més prolífics, Sebastià Bennassar (Palma, 1976), qui amb el segell AdiA publica L’any que vaig assassinar Rita Barberà. Amb ella, “torna a mesclar sang, fetge i literatura en un thriller literari-polític en què tot és el que sembla”, segons l’editorial. En teatre, i de la mà de l’editorial Documenta Balear, arriba l’obra que va ser guardonada amb el Premi Mallorca de dramatúrgia 2018. Es tracta d’ Els ulls dels altres, de Sadurní Vergés (Prat de Lluçanès, 1977), 22 microescenes que conviden el lector a explorar el seu desig, o bé la insatisfacció, a través de la poètica. I, entre d’altres títols de ficció, també hi ha espai per a un llibre il·lustrat que s’anuncia tant per a infants com per a adults. És El món animal (Lleonard Muntaner Ed.), que transporta tota la creativitat de Miquel Àngel Llonovoy (Palma, 1961) a collages, dibuixos i poemes que estimulen la imaginació.

La no-ficció i l’actualitat

Estudis sobre la República, sobre la identitat, biografies i retrats

Fora de la ficció es mou una part important de les novetats editorials. En molts casos, els estudiosos posen el focus en la República, en la Guerra Civil i en moments que, no per pertànyer al passat, deixen de tenir una projecció important en l’actualitat. És el cas d’ A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya (1936-1962), de Llorenç Capellà, qui no només recupera la carta que, el maig del 1936, adreçà una àmplia representació de la intel·lectualitat catalana als intel·lectuals mallorquins per convidar-los a refermar els vincles, sinó que fa un seguiment de les conseqüències posteriors. L’edita Lleonard Muntaner, un segell amb el qual també surten dos títols sobre la República: Diari i epistolari d’Antoni Mateu Ferrer, batle republicà d’Inca, de Miquel Pieras, pròleg de David Ginard i Féron; i La Segona República a Manacor, d’Antoni Tugores i amb epíleg de Damià Pons. Lleonard Muntaner, a més, publica un volum amb textos d’una vintena d’autors sobre un tema d’actualitat: Nou sobiranisme i feminismes. Identitat i democràcia al segle XXI, coordinat per Miquel Rosselló i Antoni Trobat; i, entre d’altres, Les neofestes a Mallorca, de Marcel Pich, a partir d’un seguit de reportatges el 2017 a l’ARA Balears.

L’editorial Ensiola publica el llibre Un arxipèlag radiant, gairebé una vintena de retrats literaris que ha escrit Pere Antoni Pons sobre alguns dels creadors i estudiosos més destacats de la nostra cultura; però també la reedició del llibre entrevista, escrit per Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Del segell El Gall, s’acaba de presentar Blues amb dones, de Bartomeu Mestre, qui llança una mirada feminista per a una investigació destinada a desmuntar alguns dels grans tòpics del patriarcat. I de Documenta Balear ens arriben la traducció de Gabriel Mir de l’autobiografia de Jack Bilbo, la traducció d’Elisabet Abeyà de Vida de Gandhi d’Edmond Privat, la història de Dorotea Bate i Capdepera de Josep Terrassa i, entre d’altres, l’Anecdotari artanenc de Rafel Ginard.

La diversitat de la poesia

Autors que s’estrenen i versos que es recuperen per gaudir-ne

En poesia, com en els altres gèneres esmentats, Sant Jordi també ens oferirà gran diversitat per triar i per passar-hi gust. Es recuperen títols: una edició ben especial és la que ens du Ensiola de La cancó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke de Rainer Maria Rilke, amb traducció i epíleg de Guillem Nadal i enriquida amb obres del pintor Ramon Canet. Així mateix, reapareix El llibre del mercuri (1975-1985), obra inicial d’Àngel Terron, un dels grans referents de la nostra poesia. I AdiA prepara Balades no pagades d’Alda Merini, amb traducció de Nora Albert.

Aquests dies es publiquen els premis, com ara el Ciutat de Palma de poesia, que ens deixa Atletes de la fuga de Joan Manuel Pérez Pinya, i el premi Pollença, amb Traqueotomia de Joan Carles González Pujalte. Ambdós arriben de la mà de l’editorial El Gall.

La nit transeünt és la nova obra d’un poeta consagrat, Joan Navarro (Oliva, la Safor, 1951), versos sobre llocs inexistents que publica Lleonard Muntaner. Mentrestant, AdiA edita el nou poemari de Maria Antònia Massanet (Artà, 1980), Aus de ramat.

Sant Jordi també tindrà un espai destacat per a aquelles plomes que llancen el seu primer llibre de poemes. És el cas del glosador campaner Miquel Àngel Adrover, que signa Ara he vist passar una mèrlera (AdiA), amb epíleg de Mateu Xurí; de Miquel Ripoll, que escriu En un alè tan breu. Diàleg amb Joan Alcover (Documenta), i també de Maria Teresa Ferrer, amb L’espera de la letargia (Finis Africae Ed.), un llibre de caire intimista en què dona una visió de la seva Formentera natal allunyada dels tòpics estivals.

Autors de les Illes amb segell de Catalunya

En les setmanes prèvies a Sant Jordi, les editorials de Catalunya també comencen a publicar els llibres que seran novetats per a aquesta data. Ja fa poc més d’un mes ens arribaven dos títols nous de l’editorial Empúries signats per mallorquins. Ens referim a les darreres novel·les de Neus Canyelles (Palma, 1966) i de Sebastià Portell (ses Salines, 1992). L’autora signa Les millors vacances de la meva vida, un relat estremidor d’una escriptora que es desperta en un centre de salut mental. Per la seva banda, Portell ha presentat Ariel i els cossos, una història tan singular com desconcertant sobre l’amor, el sexe i els gèneres. Ambdues novel·les, per la força dels seus autors, seran sens dubte entre els llibres més cercats aquest Sant Jordi.

En poesia, l’editorial Proa publica el llibre de sonets que va guanyar el premi Carles Riba 2018. Es tracta de Sons bruts de Carles Rebassa (Palma, 1977), “un llibre d’amor i de mort, els dos materials d’aprenentatge i de conversa de la vida humana”, segons es presenta. Alhora, el segell LaBreu treu el nou llibre de poemes de Pau Vadell (Calonge, 1984), Terra llarga, versos que parlen de l’amistat, de l’amor i de reconeixement als mestres, que per a ell, en aquest cas, són Francesc Garriga, Blai Bonet i el pedagog Antoni Artigues.

En l’apartat de memòries, des de l’editorial Proa s’acaba de publicar Amor, no estàs fatigat, en el qual l’autor, Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940), s’endinsa en la segona gran etapa de la seva vida. Des del punt de vista autobiogràfic, aquest nou llibre segueix Ha nevat sobre Yesterday, en el qualexplorava la pròpia infantesa i la joventut.