Sant Jordi
Misc 23/04/2019

Un Sant Jordi fingint que som llibreters

A La Llama no ens sentim llibreters de veritat, però ens posem nerviosos com si ho fóssim

2 min
L’ambient ahir a la llibreria especialitzada en humor La Llama.

BarcelonaPer Sant Jordi les llibreries empaqueten autors cap a la Rambla en feixos de paios amb fulards i ulleres, com manolls d’espàrrecs. O fent servir una metàfora més apropiada, com rams de roses. A La Llama no ens considerem llibreters de veritat, però ens posem nerviosos com si ho fóssim i intentem sumar-nos a la festa. Tot és qüestió de fingir.

Ens hem llevat a les sis. Hem acabat de muntar la carpa a les nou i hem venut el primer llibre a dos quarts de deu. “Bon dia. Vull una d’aquestes coses modernes que s’agafen amb les mans i transmeten informació o expliquen aventures de gent inventada amb qui tothom empatitza, i que és com un mòbil però no és un mòbil”, m’ha dit un senyor. “Ah, vostè vol un llibre! Doncs tingui, aquest retrata molt bé la condició humana”, li he respost. I així ha anat cada venda: has d’aconsellar a la gent, ajudar-la. Ens agrada sentir-nos professionals encara que no ho siguem.

La primera signatura l’ha fet Martín Piñol, l’autor d’'El gran tractat de la caca'. Per a nosaltres és un supervendes. (Considerem supervendes un llibre si en venem més de dos exemplars cada tres mesos.) Tot i el matí d’estètica siberiana es ven a bon ritme. És el que té de bonic que sigui tradició: no hi ha elecció, la gent compra llibres. De seguida hem vist que fèiem curt d''¿Está bien pegar a un nazi?' Han vingut clients interessats en el llibre que no l’han pogut comprar i ara estan condemnats a no saber si està bé o malament pegar a un nazi.

A les 13.00 Pedro Sánchez em truca, que al final no vindrà a signar 'Manual de resistencia', que algú li ha dit que som una llibreria d’humor i que no ho veu “apropiat”. Ja ho deia, jo, que no som una llibreria de veritat. Cap al migdia he recomanat prop de cinquanta vegades el llibre d''El Mundo Today'. Un senyor m’ha dit que gràcies, però que no li interessava i que no li agafés el braç. Al final n’ha comprat sis exemplars, però no m’ha donat temps a dedicar-l’hi perquè se n'ha anat corrents. Imagino que per llegir-los com abans millor.

Molts clients demanen coses molt concretes: “¿Tens algun llibre per a algú a qui li agraden les bicicletes?”; “El meu fill es diu Rubén, ¿tens algun llibre amb aquest nom a la portada? Si també sortís la seva foto seria perfecte”; “La meva dona odia l’alfabet amb tota la seva ànima, ¿tens llibres sense lletres?” I jo vaig fent. Si puc, recomano el meu llibre. Si no, recomano el dels autors que han estat visitant La Llama: Elisa Victoria, Miguel Noguera, Flavita Banana...

Cap a la tarda, quan més feina hi ha, he aprofitat l'ocasió per visitar el centre amb l’excusa de documentar-me per escriure aquesta crònica. Al passeig de Gràcia els barcelonins firmen llibres com bojos. He vist una senyora dedicant una T10, un adolescent firmant a una rata i un policia dedicant “amb carinyo, estima i admiració” una multa. Ho entenc, hi ha pura ànsia, és un dia per posar-se nerviós i unir-se a una festa. Demà toca llegir, però això ja no és tan important.

stats