CINEMA

Sam Neill: “El meu agent em va obligar a fer un prova per ser James Bond”

L'actor de 'Jurassic Park' rep el Gran Premi d’Honor del Festival de Sitges

El Gran Premi d’Honor d’aquesta edició de Sitges és un home de 72 anys elegant i atractiu: Sam Neill és un gentleman amable que respon les preguntes amb amabilitat, però si vol, també et pot glaçar la sang amb el seu patentat somriure malèfic. No en va, el paper que va llançar la seva carrera va ser el d’Anticrist.

Quan li van oferir triar una pel·lícula de la seva carrera per projectar-la vostè va escollir La possessió , d’Andrzej Zulawski. Per què?

És un film molt important per a mi i em va saber molt greu la mort de Zulawski. La possessió va ser oblidada molt temps però últimament ha assolit estatus de film de culte i se la veu com un film seriós. Va ser un rodatge difícil, molt exigent. Zulawski era un monstre però també un geni, i el film combina magistralment el realisme i el melodrama amb l’element fantàstic i un toc de surrealisme. I l’actuació d’Isabelle Adjani és increïble. Era perfecta per a Sitges.

Ara els actors estan acostumats a interaccionar amb criatures digitals, però quan vostè va rodar Jurassic Park no hi havia precedents.

Sí, era estrany veure Steven Spielberg amb un bastó de cinc metres i haver de reaccionar quan feia un rugit. Però ens hi vam acostumar. Per sort, no tot eren dinosaures digitals, sinó que també hi havia alguns animatronics creats per Stan Wiston.

Vostè, Laura Dern i Jeff Goldblum participaran a Jurassic World 3 . Què pot explicar del seu retorn a la franquícia sense que els directius d’Universal li tallin el cap?

La resposta és: absolutament res. Tinc por de parlar. És probable que ara mateix un advocat m’estigui apuntant amb un rifle. ¿Veus aquella finestra? Em sembla distingir el canó d’una AK-47. No puc parlar!

Sí, és millor no jugar-se-la. Tornant a Jurassic Park , en el seu moment em va sorprendre que no aparegués a la segona part de la trilogia, El món perdut . ¿Li va doldre?

No, perquè em van dir que apareixeria a la tercera part. De la segona ja se n’encarregava el Jeff [Goldblum]. Per cert, tot i que hi ha gent a qui no li agrada Jurassic Park 3, a mi sí. Arribats a aquell punt, crec que entenia millor el personatge.

Els protagonistes dels grans blockbusters dels 90 com Terminator 2, Titanic o Matrix es van convertir en superestrelles. Vostè, en canvi, va mantenir un rumb estable després de Jurassic Park . ¿Va ser una decisió conscient per evitar certs papers o simplement no encaixava en el model d’estrella?

Hi he pensat sovint, en això. Crec que és per no haver viscut mai a Los Angeles. M’agrada treballar-hi però no viure-hi. També he treballat a Europa, Austràlia, Nova Zelanda... Durant l’època de Jurassic Park tenia fills petits i no els volia veure créixer a Hollywood, és un lloc estrany per a un nen. Si m’hagués quedat a viure a Los Angeles potser la meva carrera seria diferent, però estic molt a gust amb la que tinc. Si vaig a prendre un cafè per Sitges potser em paren una o dues persones, però bàsicament faig una vida normal. I tinc amics famosos que no poden fer vida normal, no poden passejar per Sitges ni anar a sopar a un restaurant. Per sort, la meva feina m’ha permès comprar la granja on visc i unes vinyes per fer el meu vi, però la gent em deixa en pau.

Parlant de la seva granja, per què posa nom de gent famosa als animals que hi té?

En realitat són noms d’amics, però n’hi ha de famosos: la vaca Helena Bonham Carter, l’ovella Susan Sarandon... És per la broma, esclar. I m’ajuda a no menjar-me’ls.

Si hagués de triar una pel·lícula de la seva carrera que no va aconseguir tot el reconeixement i consideració que mereixia, quina seria?

Te’n diré una de recent, Hunt for the wilderpeople, de Taika Waititi. Gràcies a Thor: Ragnarock s’ha fet famós, però els seus treballs anteriors són poc coneguts i és una llàstima.

¿És veritat que va intentar aconseguir el paper de James Bond?

Jo en realitat no volia ser James Bond, però el meu agent em va obligar a fer la prova. Estic encantat de no haver aconseguit el paper, la veritat. Hauria arruïnat la meva carrera i, a més, ara seria molt difícil prendre un cafè per Sitges. La gent m’assenyalaria: “Mira, l’actor que va ser aquell James Bond de merda”.

Li confesso que a Horitzó final i Al cor de la por em va fer passar molta por. Per què creu que els directors l’associen sovint al mal absolut?

Són els inconvenients de fer-me un nom en la indústria amb La profecia. Interpretar l’Anticrist em va donar credibilitat com a dolent. I m’encanta ser dolent, és el més divertit que pot fer un actor.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF