19/11/2011

Salsa, son i reflexió

2 min
Abans d'acomiadar-me i fer lloc al llit al següent entrevistat, la Bibiana se'n va corrents a canviar-se el pijama. És el torn de Quim Masferrer.

BIBIANA BALLBÈ Tenim pressa i anem per feina, però abans de sortir del llit li faig una foto. Quedarà bé al dietari una mica de bellesa en uns temps tan lletjos. Cada cop que li responc amb una pregunta em diu que l'entrevistadora és ella. Abans d'acomiadar-me i fer lloc al llit al següent entrevistat se'n va corrents a canviar-se el pijama. És el torn de Quim Masferrer. Segurament el millor xarlatà de la recent campanya.

EL 'BALSERO' INTEL·LECTUAL La imatge dels balseros mirant d'arribar a les costes dels Estats Units es va convertir en habitual als TN de mitjans dels 90. El Xavi F. era el nostre mànager, aleshores, i amb ell havíem remuntat els Sopa després de l'etapa de management a Barcelona i discogràfica a Madrid. Aquell hivern va arribar de Cuba amb el Cuco, el baixista dels Sopa, fascinats amb un personatge que havien conegut allà. Vaig llegir una pàgina sencera al diari El País dedicada al jove escriptor, que amb el seu talent havia guanyat un Premio Nacional a l'illa del son i la salsa.

ANTOINE LOPEZ LEON va arribar a Girona amb els ulls encesos d'il·lusió i un gran somriure entre les fosques grenyes. Un dia em va dir que el seu pare li havia posat aquell nom perquè era un gran amant de Saint-Exupéry. Gràcies a la col·laboració de la Universitat de Girona el vam fer sortir de Cuba. Era un paio amb un gran magnetisme. Vam compartir la seva estada en un dels moments més col·lectius en l'entorn del grup que recordo. Repartíem la setmana dinant cada dia en una casa diferent. Vam decidir fer un seguit de recitals a la sala La Planeta amb l'Antoine. Van ser les primeres actuacions acústiques dels Sopa. D'aquí sorgirien les primeres idees per al disc La nit dels anys, del 96. L'Antoine anava intervenint entre les nostres cançons, o potser era al contrari. El públic quedava entusiasmat amb les seves aparicions. Recordo que una de les històries que explicava feia més o menys així: "Estava la paloma de la paz sobre un prado cuando una vaca levantó la cola y descargó sobre ella, llenándola de mierda hasta arriba. Cuando la paloma se sacudió de encima todo aquello, un gato que pasava por allí pensó: cosa movible, cosa comestible. Y se lanzó sobre ella antes de devorarla. Primera conclusión: no necesariamente el que te llena de mierda ha de ser tu enemigo. Segunda: cuando estés de mierda hasta arriba, ni te muevas".

Però mentre la seva fama creixia, se'l veia cada cop més incòmode. Fins que un bon dia va arribar al Carrer dels torrats un jove que deia que era l'autèntic Antoine Lopez Leon. L'endemà els diaris parlaven del farsant que havia enredat Sopa de Cabra. Ja no el vaig tornar a veure mai més. Em va deixar les sabates, que li havia regalat, al balcó de l'oficina. Quan l'autèntic Antoine va actuar a Girona amb prou feines va despertar algun somriure. M'agradaria tornar a veure el Petit Príncep cubà algun dia per demostrar-li la meva admiració, però no crec que sigui possible. Tenia massa dignitat.

stats