José Sacristán és Miguel Delibes al Teatre Romea

BarcelonaJosé Sacristán ha actuat en nombrosos escenaris barcelonins, però encara no havia trepitjat, fins ara, el Teatre Romea. L’actor hi ha posat remei amb un espectacle i un personatge amb els quals manté molt més que una simple relació professional. Señora de rojo sobre fondo gris és l’adaptació teatral de la novel·la de Miguel Delibes en què l’escriptor va relatar, des de la ficció, la malaltia i la mort de la seva dona. Interpretar Nicolás, l’ alter ego de Delibes, és, segons Sacristán, tot un privilegi. “No es tracta només d’un personatge riquíssim, sinó que, amb aquest muntatge, tinc la sensació d’un deure complert en homenatge a Miguel Delibes”, afirma l’actor. Després d’estrenar-se a San Sebastián de los Reyes i passar per diversos municipis de l’Estat, Señora de rojo sobre fondo gris s’instal·la al Romea des d’avui fins al 12 de maig.

Publicada el 1991, Señora de rojo sobre fondo gris és l’única novel·la de Delibes escrita sobre personatges existents. En concret, els protagonistes són Nicolás, que representa l’escriptor, i Ana, que fa referència a la seva dona, Ángeles de Castro, i que a escena dona vida Inés Camiña. La novel·la ressegueix la relació de la parella des que ella és diagnosticada amb una malaltia fins que mor, amb només 48 anys. “Va ser un llibre inesperat, arran d’uns fets que van marcar la vida de Delibes. Després de la mort de la seva dona va estar molts anys sense escriure”, explica José Sámano, que s’ha encarregat d’adaptar i dirigir l’espectacle. De fet, d’entrada Delibes es va negar a convertir el llibre en una obra de teatre. “No volia que s’adaptés de cap de les maneres. Però el 2007, de sobte, va animar-nos a fer-la -recorda Sámano-. El projecte va quedar parat del 2009 al desembre del 2017, quan vam decidir reprendre’l”.

Sacristán construeix el seu Miguel Delibes en un espai escènic abstracte i senzill. “El decorat no és realista. Està pensat per contribuir a crear un espai gris des del qual el protagonista recorda tot el que li ha passat”, subratlla el director. L’espectacle fa emergir la vessant més íntima de l’escriptor, però també serveix de retrat de l’Espanya de l’època. “Configura el marc del país el 1975, quan Delibes tenia la filla i el gendre a la presó”, diu Sacristán, que afegeix que l’escriptor “parla de la seva actitud davant els fets i fa autocrítica”.

Un personatge que fa forat

El personatge de Miguel Delibes ha deixat una profunda empremta en José Sacristán. L’impacte és tal que l’actor es planteja culminar la seva trajectòria teatral amb aquest espectacle. “Serà difícil que, després d’aquest protagonista, quedi algun forat dins meu per a altres personatges”, reconeix Sacristán. Si bé deixa clar que els escenaris no el cansen, preveu un futur en què pugui destinar els seus esforços a altres vies. “Tinc seriosos dubtes que em torni a involucrar en un altre projecte teatral. Vull tenir més temps per a mi i menys per als meus personatges”, conclou l’actor.