CRÍTICA
Cultura 26/09/2014

“Sa” Simfònica, un quart de segle sobre les espatlles

i
Josep A. Mendiola
2 min
Concert inaugural de l XXV Temporada. OSIB

PalmaAmb aquest encapçalament, "Sa Simfònica", el programa de mà saludà el nombrós públic que acudí a l'Auditòrium al concert inaugural de la XXV Temporada. Una provocació i una declaració d'intencions. Un quart de segle de llums i ombres, amb novetats considerables, com la presència sobre l'escenari de Pablo Mielgo com a director de "la" Simfònica o de "The" Simfònica també li hauríem de dir?; una deserció, per part de Ginesa Ortega, que hi va declinar la seva participació, diuen que per solidaritat amb l'anterior director, encara que oficialment per motius personals. I com a tercera novetat, la presència institucional representada pel conseller d'Educació 'in pectore', el senyor Guillermo/William/Guillem Estarellas, ja que en aquell moment "tampoc" no teníem consellera. Però aquesta és una altra història, com la del nou format del programa de mà, que ben bé es mereix un altre article.

Pel que fa a Pablo Mielgo val a dir que un bon debut; la Simfònica va estar a l'altura que l'havia deixada l'anterior director, sòbria, precisa, fins i tot impecable diria jo. Respirava alegria, ganes i passió al programa integrat per la 'Suite número 1' de Carmen de Bizet, 'El amor brujo' de Manuel de Falla, amb la 'cantaora' Carmen Linares, que substituïa a corre-cuita Ginesa Ortega, i a la segona part del concert, també de Manuel de Falla 'El sombrero de tres picos'. Pablo Mielgo va alentir una mica 'El amor brujo', segurament com a suport a una Carmen Linares que no estava per cantar, ni això ni una altra cosa, i que, així i tot, va recollir un bon grapat d'aplaudiments i cap mostra de desaprovació, que segurament ella no es mereixia perquè va fer el que va poder, però algú sí que se la mereixia, demostrant que hauríem d'apujar el nivell d'exigència com a espectadors amb un quart de segle sobre les espatlles. Amb 'El sombrero de tres picos' vàrem oblidar tot l'anterior amb la rapidesa que caracteritza els mallorquins. Hi havia motius, va ser deliciós, amb tots els colors de la peça brillant per obra i gràcia de Pablo Mielgo i una Simfònica que promet no poques nits de goig.

stats