SFDK reneixen amb un hip-hop més reflexiu

BarcelonaRedención (Altafonte-BOA) és un disc important per als sevillans SFDK. Arriba quan el projecte del raper Zatu (Saturnino Rey) i el productor Acción Sánchez (Óscar Sánchez) celebra 25 anys, i suposa un canvi significatiu, tant musicalment com líricament, com s’està comprovant en una gira que divendres passa per Barcelona (Razzmatazz) i dissabte per Salt (La Mirona) i que al juny seguirà per Xile, Colòmbia i Mèxic. “Buscava un disc amb contingut, perquè jo n’estava ple”, diu Zatu, que en la majoria de cançons hi aboca conflictes unes vegades obertament personals i unes altres col·lectius, i on no falten cops de realitat i frustració com a Twitter, un tema en què desfila la ràbia davant els violadors de la Manada, els desnonaments, els polítics corruptes i els cops de porra de la policia. “No em sembla noble cap feina en què et manin atonyinar els teus veïns”, diu Zatu, que admet que va quedar impactat per les imatges de l’1-O.

En el disc hi ha també reflexions sobre l’ofici de ser SFDK, com les que deixa anar només començar el disc a Años muertos. “Els rapers tenim molt de temps en les cançons, i una persona que parla molt acostuma a ficar la pota o a dir ximpleries. Però aquest cop vaig decidir dedicar tot aquest temps a curar alguna cosa. Són cançons que he escrit en plena crisi, quan vaig tenir moments que perdia el cap. Normalment deia que utilitzava el rap com a via d’escapament, però en realitat l’escupo quan estic curat. Per exemple, Etéreo la vaig escriure amb el dimoni a dins, era com un huracà, però la canto quan ja estic curat”, diu Zatu.

Reconciliats amb les arrels

A Redención, Acción Sánchez ha canviat la manera de treballar, i ha buscat una connexió musical més intensa amb les rimes de Zatu. “Ha sigut com fer música per a un documental, en què el que fas ha d’encaixar amb les imatges. He anat creant atmosferes diferents segons el que ell anava dient”, detalla. Per això rimes que en altres discos haurien acabat inserides en ritmes hardcore ara guanyen matisos.

L’altre canvi musical és de fet una constant en els últims anys en altres grups andalusos que, com SFDK, van decidir fer hip-hop donant-li l’esquena al context musical del lloc on vivien. “Com el flamenc, amb el qual volíem marcar distàncies”, recorda Zatu. Però a poc a poc s’han anat reconciliant amb aquell context cultural, amb les arrels, i d’aquí venen col·laboracions com les de Raimundo Amador, Rubio de Pruna i Joselito Acedo. “Però sense fer fusió, perquè teníem molt clar que no volíem fer flamenquito, sinó que dins del tema cadascú estigués al seu lloc. Potser el més encertat hauria sigut fer servir el flamenc des del principi, de la mateixa manera que quan vam començar, tot i seguir els grups nord-americans, no tenia sentit parlar de pistoles, sinó de la nostra realitat -diu Zatu-. Deia Chuck D, de Public Enemy, que el hip-hop era la televisió del barri. I així m’agrada a mi, que tingui el llenguatge del barri i que cada lloc el faci servir a la seva manera”.