Rubén Casas Oché, cineasta: "A les Balears vivim d'esquena a la natura"

Entrevista amb el director de 'L'arxipèlag indòmit', el primer documental cinematogràfic sobre la història natural de les Illes

Rubén Casas Oché (Girona, 1970) és realitzador, guionista i director de fotografia especialitzat en història natural i antropologia. Criat a la badia de Palma i molt vinculat a la mar, a 11 anys va tocar el seu primer tauró blanc i, després d'aquella experiència, s'ha dedicat a recórrer tot el món per conèixer altres comunitats humanes i animals produint documentals per a diferents canals de televisió. Amb l'estrena de 'L'arxipèlag indòmit', que ja es pot anar a veure a la Sala Augusta, Casas ha produït el primer documental de la història natural de les Balears amb alta qualitat cinematogràfica. Una veu guia l'espectador a través de la cara més desconeguda de les Illes, filmant espècies animals per mar, terra i aire.

Pressió huamana, urbanitzacions, turisme de masses… Realment és indòmita la naturalesa a les Balears?

Tot i la sobreexplotació dels seus recursos i els hàbitats, encara queda l'esperit salvatge de la natura a les Illes, i la gran majoria dels residents desconeixen la realitat existent. Parlam d'uns paisatges amb una projecció internacional més que reconeguda, però que amaguen secrets que la gent ni tan sols sospita. L'Arxipèlag es converteix cada any en un punt estratègic vital per a milers d'espècies que fan d'aquest territori un indret únic al món pel que fa a la biodiversitat. Mallorca és l'únic lloc del planeta on hi ha una població insular de voltor negre, és un bastió per als falcons marins que volen des de Madagascar i tenim fins a 300 animals endèmics com el ferreret. A més, el virot petit és l’au més amenaçada d’Europa i viu aqui. Tot això s’ha de contar.

Què aporta de nou el vostre documental?

He aconseguit gravar per primera vegada la geneta eivissenca i el zu cristatus, una espècie molt estranya que viu a aigües abismals. També hi apareix una escena mai vista abans: un grup de voltors negres menjant carronya amb els penya-segats de Tramuntana i el mar de fons. És un fet únic, perquè no és el mateix que fer-ho amb un camp darrere; l'escena no té res a veure. De fet, em va acompanyar el fotògraf Sebastià Torrens, que és un gran professional, i no havia vist mai una cosa similar. Fins ara no s'havia gravat la història natural de les Balears amb mitjans cinematogràfics. A més, aproximadament el 85% de la fauna balear surt al documental.

Deu haver estat un treball complicat.

El procés ha durat dos anys i mig. He hagut de pujar a la muntanya amb 50 quilos de material tot sol, perquè hem rebut molt poc suport institucional, només l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) i IB3 s'han sumat. Per això, els voluntaris que m'hi acompanyaven una vegada, no hi volien tornar. A més de les llargues excursions, el temps d'espera per aconseguir una imatge pot ser de 14 hores.

D’on surt la idea?

He fet feina de realitzador de documentals per tot el món amb Discovery Channel, Canal Historia, RTVE, TV3, Odisea i d'altres. Estava cansat de sentir que les Balears només siguin conegudes pel 'mamading' i tòpics turístics. També em semblava vergonyós que políticament ningú hagués fet cap passa per tractar la natura insular amb tacte i dignificar-la. L'Orinoco i la Gran Barrera de Corall són impressionants, i les he conegudes en persona, però aquí tenim l'ésser viu més gran i longeu del planeta: la posidònia, amb 8 quilòmetres i 100.000 anys de vida. Per començar a conservar la natura, s'ha de conèixer bé.

De fet, teniu una opinió crítica respecte de l’ecotaxa, rebatejada com a impost de tursime sostenible.

Hem de contar a la societat per què paga això, què es protegeix. Ara bé, no hem de fer un passeig marítim amb aquests doblers, ha de servir per protegir tot el que apareix al documental. Treballant a Austràlia d'instructor de busseig feia un llistat de totes les coses que havia pogut fer per millorar l'entorn natural, i abans de la immersió ho explicava als turistes, afegint què faria amb la seva contribució la setmana següent. Estaven encantats de pagar el que fos.

Què cercau transmetre?

Vull contar que les Balears són molt més que borratxera i platja i que val la pena pagar-hi una ecotaxa. També m'agradaria que els joves d'aquí s'inspirin en la natura que hi ha al voltant seu i sàpiguen valorar el que tenen. Conèixer per respectar. Sempre em diuen que el Mediterrani està mort, però no és així. Molts s'han assabentat ara que hi ha catxalots, quan han aparegut morts a la costa. La cultura ambiental és molt baixa, no s'inverteix en divulgació i el que s'ha fet fins ara és molt insuficient. Explicar la natura com una cosa tediosa és pitjor que no fer res. Si no ho fas amb gràcia, l'has cagada.

On heu rodat per trobar aquests escenaris salvatges?

Són localitzacions molt allunyades de les persones, però també s'ha de dir que és difícil fugir del renou de les motos que circulen per la Serra i dels avions que arriben a l'illa. Així i tot, no surt cap element humà al documental. El més curiós, però, és que vaig gravar una seqüència a l'horabaixa sobre falcons marins caçant escarabats de Sant Joan i allà mateix sentia la gent que era a la platja. Els cavallets de mar els vaig filmar a la Costa dels Pins, una zona gens inhòspita. En alguns moments s'indica a l'espectador on es troba, però fuig d'especificar on és la ubicació exacta i evitar un efecte crida.

Lamentau la intromissió humana a certs punts vulnerables.

Hi ha zones de la Serra on excursionistes, barraquistes i escaladors arriben a caminar per àrees de nidificació de voltors negres i els espanten. A causa de la dificultat per desplaçar-se per allà, es pot arribar a tardar una hora per recórrer molt poca distància, i d'això depèn la vida d'un ou que necessita la calor de l'exemplar adult que no pot tornar al niu fins que desaparegui l'amenaça humana.

Quin valor atorgau a la mar?

He plantejat la importància de les Illes com un punt d'intercanvi entre aigües molt i poc profundes, a més de l'anada i tornada d'animals marins. L'Arxipèlag és el punt de reproducció de la tonyina vermella més important del planeta. 

Quina relació té el vostre documental amb 'Overbooking', una altra pel·lícula recent que explica els excessos del model turístic balear?

L'estratègia ha estat conjunta, perquè ens coneixem i el documental està produït per Mallorca Docs. Ells han explicat què està passant, com s'ha produït la massificació i quina és la situació social i econòmica actual. Jo he fet el mateix però amb la fauna i flora. No crec que tingui tanta expectació com 'Overbookng', perquè a les Balears vivim d'esquena a la natura, però esper que serveixi per canviar això. 

Quina acollida ha tingut?

L'estrena a la Sala Augusta va ser fantàstica i estic molt satisfet. La cinta està nominada com a millor pel·lícula documental de biodiversitat, millor fotografia i millor banda sonora al festival NaturVision, el més antic d'Alemanya i que se celebra a Ludwigsburg.

Què teniu pensat fer amb tot aquest material?

La intenció és que es pugui veure a cinemes de tot Europa i després a la televisió. També estic negociant perquè plataformes digitals el comercialitzin. Tanmateix, 'L'arxipèlag indòmit' és el germen, perquè ara estic acabant una sèrie de quatre episodis d'una hora i en anglès pensada per a format televisiu. En aquesta versió podré explicar amb molt més detall cada escena, perquè explicar la història natural de les Balears en una hora i mitja m'ha obligat a retallar moltes coses que vull donar a conèixer.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF