Roser Cruells: “Ens hem d’expressar i això Ha de ser un dret fonamental”

PalmaSet anys ja fa d’aquella ‘Jenifer’ que es va fer viral per xarxes socials i que impulsà la carrera musical d’aquest trio barceloní. Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, amb qui parlam en aquesta entrevista, tornen als escenaris després d’un any i mig d’aturada per “descansar el cervell”, carregar piles i publicar el quart disc, Tots els principis, en què incorporen instruments elèctrics. Avui actuen al Quarter General Luque d’Inca amb Buhos i Itaca Band.

Com han acollit els vostres seguidors el canvi a elèctric?

Érem una miqueta reticents a fer-ho perquè Els Catarres sempre hem fet acústics des que vàrem començar i el fet d’electrificar-ho ara ens trencava una mica els esquemes. Tanmateix, vàrem pensar que l’essència d’Els Catarres no passa perquè el grup sigués acústic, passa per altres històries que són més conceptuals, més profundes. I ho hem fet així, estam molt contents i a la gent també li està agradant molt. El disc sona molt més contundent i el directe s’assembla bastant més al disc.

Per quines històries passa l’essència d’Els Catarres?

Una de les coses que conceptualment fa que soni a Catarres és la veu d’Èric i la meva combinades. Quan sents aquests dos elements junts, et transporten directament a Catarres, i de la manera com els vesteixis és una mica igual. I una altra cosa que fa que soni molt a Catarres és la temàtica de les cançons i de quina manera ens mirem la vida i els discos sempre des d’un prisma molt positiu.

Us plantejau incorporar nous estils musicals?

No ens plantejam gaire l’estil que tenim. Nosaltres tres venim de mons molt diferents, ens agraden coses artístiques i estètiques superdiferents, llavors mai no ens plantegem de quina manera s’han de vestir les cançons. A Èric li agrada molt escoltar música més punki, a Jan li agrada més la música d’autor i a mi m’agrada molt el jazz. Quan ens trobem per fer les cançons d’Els Catarres, cadascú hi aporta el seu granet de sorra. És com una barreja de coses que nosaltres no ens plantegem, anem dient cadascú la seva i després ens encaixa tot.

Cantau a la vida, a l’amor, però algunes cançons podrien tenir també una lectura política, com ‘Avui’ o ‘Humans’. Quin pes té la política a les vostres cançons?

Aquestes cançons que dius sí que podrien ser interpretades políticament, però quan les vam compondre no ho vam pensar així. ‘Avui’ és una cançó que va escriure Èric per a la seva parella i és totalment una cançó d’amor. Sí que, depèn de com te l’agafis, la pots llegir d’una manera política, i ens pareix molt bé que passi això. També tenim cançons com ‘Seguirem lluitant’ i ‘El setge’ que sí que parlen de coses estrictament polítiques, però també poden tenir altres lectures.

Com us trobau tornant als escenaris després d’un any i mig d’aturada?

Durant aquest any i mig ens hem estat veient, hem fet el disc i crec que ens ha anat molt bé pel fet de no tenir una obligació de feina i tractar-nos com amics i prou. Creiem que era necessari perquè feia sis anys que només era feina. És una feina superagraïda de fer i brutal, però necessitàvem vacances per passar-nos-ho bé entre nosaltres i que no fos res obligatori. Sortir de festa, veure’ns, riure, que abans també ho fèiem, però en un context de feina, i crec que ens ha anat molt bé per tornar amb aquesta frescor i energia.

Sou defensors de la música lliure i cada disc es pot descarregar gratuïtament. Què en pensa la vostra discogràfica?

Era una condició primordial que vàrem posar a la discogràfica en el moment que vam fitxar amb ells, perquè volem que tothom, independentment dels recursos econòmics que tingui, pugui tenir accès a la nostra música. A la discogràfica li va costar una miqueta al principi, perquè conceptualment era una altra història, però això fa que hi hagi més gent que et conegui, que tingui accés a la teva música, i si venen als concerts i s’ho passen bé, al final t’ho agraeixen comprant un disc, que per nosaltres és un acte totalment d’amor i de recompensa cap al grup. Amb el treball anterior vam fer disc d’or i per nosaltres és un honor que flipes i ens està anant bé així.

De fet, cada disc físic és una peça única.

Totes les portades del disc estan fetes a mà. En aquest hi ha una foto instantània a cada portada. De moment n’hem fet 10 mil i cada foto és única. Ho feim per donar les gràcies a la gent que ens compra el disc, que tingui una peça única, com de col·leccionista.

Què pensau de tot el que passa amb Valtonyc?

A cada concert dedicam la cançó ‘Seguirem lluitant’ precisament a Valtonyc, a Pablo Hasel, a tots els músics, gent del món de les arts i dels mitjans de comunicació que ara mateix no es poden expressar de la manera que volen. Pots estar més o menys d’acord amb el que digui aquella persona, però el que està clar és que ens hem d’expressar i que això ha de ser un dret fonamental. Nosaltres amb el nostre petit granet de sorra donem suport a aquest fet a cada concert nostre.

Com veis la salut de l’escena de la música en català?

Crec que està més viva que mai i porta una energia molt bona. Cada cop hi ha més grups i d’estils musicals diferents, es crea més panorama de la música en català i això és boníssim perquè, com més grups hi hagi, més feina tenim tots i més cultura autòctona es crea. Crec que és una cosa molt referencial del lloc i alhora també molt exportable, hi ha molta qualitat. I vist des de fora de Catalunya, és per envejar, perquè estem creant un panorama superbonic i que fa que ens estimem cada cop més la nostra cultura.